Dia del llibre valencià 2024

El Dia del Llibre Valencià, celebrat el 20 de novembre, és una data significativa per a la cultura i la literatura valenciana. Instituït per la Generalitat Valenciana l'any 2000, aquest dia commemora la publicació de la primera edició del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell el 1490. Aquesta obra és considerada una de les novel·les més importants de la literatura medieval i un pilar fonamental de la identitat literària valenciana.

La celebració del Dia del Llibre Valencià té com a objectiu principal promocionar la literatura en valencià i donar a conéixer les persones autores i les obres que han contribuït a enriquir el patrimoni cultural del País Valencià. 

Aquesta efemèride no només busca recordar el passat gloriós de la literatura valenciana, sinó també fomentar la lectura i la producció literària en la nostra llengua en l'actualitat.

Un dels reptes més grans és aconseguir que aquesta celebració arribe a tots els sectors de la societat, especialment als més joves. Les escoles, biblioteques i institucions culturals juguen un paper clau en aquest sentit, organitzant activitats que promoguen la lectura i el coneixement de la literatura valenciana. Per exemple, l'Agència de Promoció del Valencià d'Algemesí ha impulsat campanyes perquè les persones ciutadanes compartisquen els seus llibres preferits en valencià a través de les xarxes socials.

Però la dotació econòmica dels gabinets de promoció del valencià, com els AVIVA, és essencial per garantir la continuïtat i l'eficàcia de les seues activitats. Aquests gabinets tenen un paper fonamental en la normalització lingüística i la promoció de l'ús del valencià en l'àmbit local. Una de les seues funcions clau és l'edició de llibres en valencià, una tasca que requereix recursos econòmics significatius.

L'edició de llibres en valencià per part dels ajuntaments no només contribueix a l'enriquiment del patrimoni cultural local, sinó que també fomenta la lectura i l'ús de la llengua entre la ciutadania. Els llibres editats en valencià poden abastar una àmplia varietat de gèneres i temàtiques, des de la literatura infantil i juvenil fins a la divulgació científica i les obres de creació literària. Aquesta diversitat és crucial per arribar a tots els segments de la població i per promoure una cultura lectora en valencià.

A més, una bona dotació econòmica permet als gabinets de promoció del valencià col·laborar amb escriptores i escriptors locals, il·lustradores i il·lustradors, i altres professionals del sector editorial. Aquesta col·laboració no només enriqueix el teixit cultural local, sinó que també crea oportunitats laborals i fomenta el desenvolupament de la indústria editorial en valencià. Així, es contribueix a la creació d'un ecosistema cultural sostenible i dinàmic.

També és important destacar que la dotació econòmica adequada facilita la distribució i la difusió dels llibres editats en valencià. Els ajuntaments poden organitzar presentacions de llibres, fires del llibre, i altres esdeveniments culturals que promoguen la lectura i l'ús del valencià. A més, poden assegurar que els llibres arriben a les biblioteques, escoles i altres institucions públiques, ampliant així l'accés de la ciutadania a la literatura en valencià.

Dotar econòmicament els gabinets de promoció del valencià és una inversió en el futur de la nostra llengua i cultura. Permet garantir la continuïtat de les activitats de promoció lingüística, fomentar la lectura i l'ús del valencià, i contribuir al desenvolupament d'un sector editorial vibrant i sostenible. 

És una aposta per la preservació i la difusió del nostre patrimoni cultural, i per la cohesió social i la identitat col·lectiva del País Valencià.

A més, és important destacar la necessitat de reivindicar i visibilitzar les persones autores contemporànies que escriuen en valencià. La literatura valenciana no és només patrimoni del passat, sinó una realitat viva i dinàmica que continua creixent i evolucionant. Persones autores com Vicent Andrés Estellés, Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster han deixat una empremta profunda, però també és crucial donar suport a les noves escriptores i escriptors que aporten noves perspectives i veus a la nostra literatura.

El Dia del Llibre Valencià és una oportunitat per a reflexionar sobre la riquesa de la nostra tradició literària i per a impulsar el futur de la literatura en valencià. És un dia per a celebrar, però també per a comprometre'ns amb la promoció i la difusió de la nostra llengua i cultura.

Aquest 2024 arriba en un context especialment difícil per a moltes editorials valencianes, que s'han vist greument afectades per la DANA que va colpejar la regió recentment. Aquesta tempesta ha causat danys significatius a les instal·lacions, equipaments i estocs de llibres, amb pèrdues estimades en més de cinc milions d'euros.

Segons l'Associació d'Editorials del País Valencià (AEPV), almenys 34 editorials han patit danys, amb la pèrdua d'un milió d'exemplars de llibres. Aquesta situació ha generat una gran preocupació entre les persones editores, que ara s'enfronten al repte de recuperar-se i continuar amb la seua activitat. La falta d'estoc i les dificultats en la cadena de distribució són alguns dels problemes més urgents que han de resoldre.

Malgrat aquestes adversitats, el Dia del Llibre Valencià es manté com una celebració essencial per a la cultura i la literatura de la regió. Aquest any, les activitats programades inclouen lectures públiques, presentacions de llibres i xerrades amb persones autores i traductores, amb l'objectiu de continuar fomentant la lectura i la producció literària en valencià. La Universitat Jaume I, per exemple, ha organitzat una sèrie d'esdeveniments per commemorar aquesta data, incloent-hi una campanya per promoure la compra de llibres en valencià.

A més, la solidaritat dels valencians i valencianes ha estat notable. Moltes persones i institucions han ofert el seu suport a les editorials afectades, demostrant que la cultura i la literatura són valors fonamentals que uneixen la societat valenciana. Aquest esperit de col·laboració és crucial per ajudar les editorials a superar aquesta crisi i garantir que puguen continuar contribuint al patrimoni cultural valencià.

El Dia del Llibre Valencià de 2024 no només serà una ocasió per celebrar la riquesa de la nostra literatura, sinó també per mostrar la resiliència i la determinació de la industria literària valenciana davant les adversitats. És un moment per recordar la importància de la cultura i la llengua, i per reafirmar el nostre compromís amb la seua promoció i difusió.

llegir més

Reflexions sobre el llegat del Pare Jaume

Fa cent onze anys, va néixer un home que es convertiria en un far d'esperança i guia espiritual per a molts a Port de Sagunt: el Pare Jaume. La seua vida i obra van deixar una empremta inesborrable a la comunitat, i en aquests temps d'incertesa, és natural preguntar-nos: què faria el Pare Jaume?

El Pare Jaume no només va ser un sacerdot; va ser un sant en vida, conegut per la seua dedicació incansable als més necessitats i la seua capacitat per inspirar altres a través del seu exemple. El seu compromís amb la justícia social i el seu amor incondicional pel proïsme són lliçons que ressonen amb força avui dia.

Actualment, enfrontem desafiaments que posen a prova la nostra fe i la nostra humanitat. La pandèmia, les crisis econòmiques i els conflictes socials ens han deixat buscant respostes i consol. En aquest context, el llegat del Pare Jaume ens ofereix una guia inavaluable.

El Pare Jaume sempre va mostrar una profunda compassió pels altres. En temps de crisi, la seua resposta hauria estat clara: allargar la mà a qui més ho necessita. La seua vida ens ensenya que la solidaritat i el suport mutu són fonamentals per superar les adversitats.

La fe del Pare Jaume era indestructible. En moments de dubte i desesperació, ell trobava força en la seua fe i la compartia amb els altres. Avui, podem trobar consol en el seu exemple, recordant que l'esperança és una llum que mai no ha d'apagar-se.

El Pare Jaume no es limitava a paraules; les seues accions parlaven per si mateixes. Enfrontava els problemes de cara i treballava incansablement per millorar la vida de la seua comunitat. En aquests temps, el seu llegat ens inspira no a quedar-nos de braços plegats, sinó a actuar amb determinació i compromís.

La DANA ha causat estralls en moltes comunitats, portant inundacions i destrucció. Si el Pare Jaume estigués entre nosaltres, la seua resposta a aquesta crisi seria un exemple de lideratge i compassió. Es mobilitzaria ràpidament per organitzar ajuda immediata als afectats, establint centres de refugi i distribució d'aliments, assegurant-se que ningú es quede sense assistència.

Comprenent l'impacte emocional de la DANA, el Pare Jaume oferiria consol i suport espiritual a qui ha perdut les seues llars i éssers estimats. La seua presència seria un far d'esperança enmig de la desesperació. Més enllà de l'ajuda immediata, es comprometia a la reconstrucció a llarg termini de les comunitats afectades, treballant incansablement per restaurar habitatges, infraestructures i mitjans de vida, assegurant-se que tots puguen recuperar la normalitat.

El Pare Jaume també advocaria per una major consciència sobre els efectes del canvi climàtic i la necessitat de mesures preventives. Promouria l'educació i la preparació comunitària per a futures emergències, buscant minimitzar l'impacte d'esdeveniments similars en el futur.

Una de les característiques més notables del Pare Jaume és la seua capacitat per unir les persones, independentment de les seues diferències. El seu llegat d'amor i servei ha transcendit les barreres polítiques, guanyant-se el respecte i el suport de tots els partits polítics. En un món sovint dividit per ideologies, el Pare Jaume representa un punt de trobada comú.

Tots els partits polítics reconeixen la importància de la seua tasca i el seu impacte positiu a la comunitat. Han donat suport a iniciatives per honorar la seua memòria i continuar la seua obra, demostrant que el seu llegat és un bé comú que transcendeix les divisions partidistes. 

La figura del Pare Jaume ha inspirat polítics de totes les tendències a col·laborar en projectes socials i comunitaris. El seu exemple de servei desinteressat ha fomentat un esperit de cooperació i unitat en la recerca del benestar comú.

Els valors que el Pare Jaume defensava, com la justícia social, la compassió i la solidaritat, són promoguts per tots els partits com a principis fonamentals per a la convivència i el desenvolupament de la societat. La seua vida i obra són un recordatori constant de la importància d'aquests valors en la política i en la vida diària.

El Pare Jaume ens va deixar un llegat d'amor, fe i acció que continua sent rellevant avui. En preguntar-nos què faria ell en les nostres circumstàncies actuals, trobem una guia clara: actuar amb compassió, mantenir l'esperança i comprometre'ns amb el benestar de la nostra comunitat. Seguim el seu exemple i fem del nostre món un lloc millor, tal com ell ho va fer a Port de Sagunt.

llegir més

Estratègies Polítiques per a la Recuperació Econòmica Post-DANA

Les recents inundacions causades per la DANA han deixat un rastre de destrucció en molts municipis. En aquest context, els ajuntaments de les localitats properes a les àrees afectades tenen una oportunitat única per liderar la recuperació econòmica i enfortir la resiliència de les seues comunitats. Una estratègia clau és destinar el superàvit municipal a la creació de plans d'ocupació per a les persones treballadores que han vist tancades les seues empreses a causa de la catàstrofe.

Utilitzar el superàvit municipal per finançar plans d'ocupació pot ser una mesura transformadora. Aquests plans poden centrar-se en la contractació de persones treballadores del municipi que hagen sigut despatxades de les empreses que han hagut de tancar o fer ERTOs en la Zona 0. No es tracta només de proporcionar ocupació, sinó d'aprofitar la mà d'obra local per revitalitzar l'economia.

Els ajuntaments poden destinar fons per donar suport a les persones emprenedores locals que han perdut els seus negocis a la zona 0. Això pot incloure subvencions, préstecs a baix interés i assessorament empresarial. Fomentar l'emprenedoria local no només ajuda a recuperar l'economia, sinó que també enforteix la comunitat promovent l'autosuficiència i la innovació.

Invertir en infraestructures més resistents és crucial per mitigar l'impacte de futures catàstrofes. Els ajuntaments poden utilitzar el superàvit per millorar els sistemes de drenatge, construir barreres contra inundacions i reforçar edificis públics. Aquestes inversions no només protegeixen la ciutat, sinó que també generen ocupació i estimulen l'economia local.

Oferir programes de formació i capacitació per a les persones treballadores afectades pot ajudar-les a adquirir noves habilitats i adaptar-se a les demandes del mercat laboral postcatàstrofe. Els ajuntaments poden col·laborar amb institucions educatives i empreses locals per desenvolupar programes de capacitació específics que responguen a les necessitats de la zona.

La cooperació entre municipis i amb entitats és essencial per maximitzar els recursos i l'eficàcia de les mesures de recuperació. Establir aliances estratègiques pot facilitar l'intercanvi de coneixements i recursos, així com la implementació de projectes a gran escala que beneficien a totes i tots.

La transparència en la gestió dels fons i la participació activa de la ciutadania en la presa de decisions són fonamentals per assegurar la legitimitat i l'èxit de les iniciatives. Els ajuntaments han de promoure la participació ciutadana a través de consultes públiques i mecanismes de rendició de comptes.

És essencial que els ajuntaments desenvolupen plans a llarg termini que integren la resiliència i la sostenibilitat en totes les polítiques municipals.

En aquest context, LABORA, el Servei Valencià d'Ocupació i Formació, té un paper crucial a exercir. L'entitat ha d'actuar com un catalitzador per a la recuperació econòmica i social de les àrees afectades per la DANA. LABORA pot ampliar i adaptar els seus programes de subvencions per centrar-se en la contractació de persones desocupades en les àrees afectades. Aquestes subvencions poden dirigir-se a projectes de reconstrucció i millora d'infraestructures, proporcionant ocupació immediata i necessària a les persones residents locals.

LABORA ha d'intensificar els seus esforços en la formació i reciclatge professional, oferint cursos específics que responguen a les noves necessitats del mercat laboral postcatàstrofe. Això inclou formació en construcció, gestió d'emergències i tecnologies verdes, assegurant que les persones treballadores estiguen preparades per a participar en la reconstrucció i en futurs projectes de resiliència.

LABORA pot establir programes de suport a l'emprenedoria per ajudar les persones afectades a iniciar nous negocis. Això pot incloure assessorament, accés a microcrèdits i subvencions, i la creació d'incubadores d'empreses que fomenten la innovació i la creació d'ocupació en les àrees afectades.

LABORA ha de treballar estretament amb els ajuntaments i altres entitats locals per coordinar esforços i maximitzar l'impacte de les iniciatives d'ocupació i formació. La col·laboració interinstitucional és clau per assegurar una resposta coherent i efectiva a la crisi.

És fonamental que LABORA implemente sistemes de monitoratge i avaluació per mesurar l'impacte dels seus programes i ajustar les estratègies segons sigui necessari. Això assegurarà que els recursos s'utilitzen de manera eficient i que les iniciatives realment beneficien les comunitats afectades.

El Ministeri de Treball i Economia Social també té un paper essencial en la recuperació econòmica de les zones afectades per la DANA. És crucial que el Ministeri treballe en la cessió de les polítiques actives d'ocupació a les comunitats autònomes, cosa que permet una gestió més propera i adaptada a les necessitats específiques de cada regió. A més, la flexibilitat en els ERTOs (Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació) i altres mecanismes de protecció laboral és vital per evitar el tancament d'empreses i la fallida de les persones empresàries.

La cessió de les polítiques actives d'ocupació a les comunitats autònomes pot millorar l'eficàcia de les mesures de recuperació. Les comunitats autònomes, en tenir un coneixement més profund de les necessitats locals, poden dissenyar i implementar programes d'ocupació més adequats i efectius. Aquesta descentralització permet una resposta més ràpida i personalitzada a les crisis econòmiques i socials.

La flexibilitat en els ERTOs és fonamental perquè les empreses puguen adaptar-se a les fluctuacions econòmiques sense recórrer a l'acomiadament massiu de persones treballadores. Els ERTOs permeten a les empreses reduir temporalment la jornada laboral o suspendre contractes, mantenint les persones empleades en nòmina i evitant el tancament definitiu de negocis. El Ministeri de Treball ha d'assegurar que els procediments per a la implementació d'ERTOs siguen àgils i accessibles, i que les empreses reben el suport necessari per a mantenir les seues operacions durant les crisis.

A més dels ERTOs, és necessari implementar altres mecanismes de protecció per a les persones empresàries, com exempcions fiscals, accés a crèdits tous i subvencions directes. Aquestes mesures poden proporcionar l'alleujament financer necessari perquè els negocis puguen sobreviure a les dificultats econòmiques causades per la DANA i altres crisis similars.

El Ministeri de Treball ha de treballar en estreta col·laboració amb les entitats locals i regionals per coordinar les polítiques d'ocupació i assegurar que les mesures de suport arriben a totes les àrees afectades. Aquesta col·laboració és essencial per maximitzar l'impacte de les iniciatives i evitar duplicitats o llacunes en l'assistència.

Europa també té un paper fonamental en la recuperació econòmica de les zones afectades per la DANA. La Comissió Europea ha animat Espanya a executar ja les inversions necessàries per a les tasques de reconstrucció, ja que, si les mesures resulten elegibles, podran obtenir finançament europeu amb caràcter retroactiu. La normativa de la Unió Europea permet flexibilitzar les normes fiscals per cobrir despeses vinculades a catàstrofes naturals, eximint aquests desemborsaments del control de dèficit públic. A més, existeixen altres mecanismes com el Fons de Solidaritat, que en el passat han ajudat països com Itàlia i Alemanya després de desastres naturals.

És important que Espanya sol·licite formalment la modificació del seu pla de recuperació i resiliència per redirigir part del fons anticrisi a la reconstrucció de les zones afectades. Aquesta modificació pot portar temps, però les mesures subvencionables podrien finançar-se amb caràcter retroactiu. La Comissió Europea ha destacat que el pla de recuperació i resiliència és només una de les fonts de finançament que les autoritats espanyoles poden demanar.

En conclusió, la resposta a la DANA ha d'anar més enllà de l'assistència immediata i enfocar-se en estratègies a llarg termini que enfortisquen la resiliència i la sostenibilitat de les comunitats. Els ajuntaments, LABORA, el Ministeri de Treball i Europa tenen la responsabilitat i la capacitat de liderar aquests esforços, demostrant que una gestió política proactiva i ben planificada pot transformar l'adversitat en una oportunitat per al creixement i la renovació.

llegir més

La Gran Tempesta i les Heroïnes del Poble: Un Conte per a Rubén

Una vegada hi havia, en un regne anomenat País Valencià, una gran tempesta anomenada DANA. Aquesta tempesta va portar molta, molta aigua, inundant carrers, cases i causant molts problemes. Les habitants del regne estaven espantades i preocupades, ja que moltes persones van perdre les seues coses i algunes fins i tot van resultar ferides. Tristament, algunes persones també van perdre la vida a causa de la tempesta.

El rei del regne, Mazón I, i el seu seguici no van fer un bon treball per preparar-se per aquesta tempesta. Tot i que sabien que venia, no van prendre les mesures necessàries per a protegir el seu poble. Això va fer que moltes persones es trobaren en perill i no saberen què fer.

Durant la tempesta, la informació que el rei i el seu seguici van donar al poble era confusa i no els ajudava gaire. Això va fer que moltes persones tingueren por i no saberen com protegir-se. A més, els diferents equips que haurien d'haver treballat junts per ajudar el poble no es van coordinar bé, i això va fer que la resposta fos lenta i poc efectiva.

En lloc de centrar-se a ajudar el seu poble, el rei Mazón I va començar a culpar altres persones pels problemes. Això no és el que hauria de fer un bon líder. Un bon líder hauria d'assumir la responsabilitat i treballar intensament per solucionar els problemes.

Però, saps què? Hi ha una cosa molt bonica que va passar enmig de tot això. Les persones del regne, les nostres veïnes i veïns, van ser increïbles. Van sortir de les seues cases per ajudar les altres, netejar els carrers, rescatar persones i donar suport a qui ho necessitava. Això ens mostra que, fins i tot en els moments més difícils, la gent pot ser molt valenta i solidària.

També és important recordar que hi ha molts grups i moviments socials que van estar treballant intensament per ajudar les famílies afectades. Aquests grups van ser fonamentals per organitzar l'ajuda i assegurar-se que tothom rebés el suport que necessitava.

Ara, és important que el rei Mazón I i el seu seguici aprenguen dels seus errors i facen tot el possible per millorar la seua gestió en el futur. També és rellevant que les persones que no han fet bé la seua feina assumesquen la responsabilitat i, si cal, deixen el seu lloc perquè altres persones més capacitades puguen ajudar-nos millor.

Després d'aquesta gran tempesta, el regne haurà de treballar molt per reconstruir tot el que s'ha perdut. Les persones del regne hauran d'unir-se encara més per ajudar-se mútuament i assegurar-se que estan preparades per a futures tempestes. També serà rellevant que el rei i el seu seguici escolten les necessitats del poble i prenguen les mesures necessàries per a protegir-los millor en el futur. Amb esforç i solidaritat, el regne podrà superar aquesta crisi i tornar a ser un lloc segur i feliç per a tothom.

Espere que aquesta explicació t'ajude a entendre una mica millor el que està passant. Recorda que, fins i tot en els moments més difícils, sempre hi ha persones valentes i solidàries que estan disposades a ajudar.

llegir més

La mala gestió de la crisi de la DANA

La DANA que va assotar el País Valencià recentment ha deixat al descobert les mancances en la gestió d'emergències per part de les autoritats locals. Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, juntament amb el Partit Popular, han sigut durament criticats per la seua resposta tardana i descoordinada davant aquesta crisi climàtica.

En primer lloc, la falta de previsió i planificació ha sigut evident. Malgrat els advertiments meteorològics, les mesures preventives van ser insuficients. La infraestructura, clarament inadequada per a manejar tal volum d'aigua, va col·lapsar en diverses àrees, causant inundacions extremes i danys materials significatius. Els ciutadans es van trobar desprotegits i sense una guia clara sobre com actuar davant l'emergència.

A més, la comunicació durant la crisi va ser deficient. La informació proporcionada a la població va ser confusa i, en molts casos, contradictòria. Això va generar un estat d'incertesa i pànic entre els residents afectats. La falta d'un pla de comunicació efectiu és inacceptable en situacions d'emergència, on la claredat i la rapidesa són essencials per a garantir la seguretat de tots.

D'altra banda, la coordinació entre els diferents organismes i serveis d'emergència va deixar molt a desitjar. Va haver-hi una evident falta de sincronització entre les forces de seguretat, els serveis d'emergència i les autoritats locals. Aquesta desorganització va resultar en una resposta lenta i poc efectiva, agreujant encara més la situació.

La gestió de la crisi de la DANA per part de Carlos Mazón i el seu equip no sols ha sigut ineficaç, sinó que també ha posat de manifest la necessitat urgent de revisar i millorar els protocols d'actuació davant emergències climàtiques. És imperatiu que es realitzen inversions en infraestructura i es desenvolupen plans de contingència robustos per a evitar que situacions com aquesta es repetisquen en el futur.

En aquest context, és rellevant esmentar que el Govern central té previst aprovar la declaració de zona greument afectada per una emergència de protecció civil per a les àrees més colpejades per la DANA. Aquesta mesura facilitarà ajudes econòmiques a les víctimes d'aquesta catàstrofe natural, que ha ocasionat fins al moment 217 morts. A més de la Comunitat Valenciana, les zones més afectades inclouen Castella-la Manxa, Andalusia, Catalunya i Aragó.

Una setmana després de les inundacions, continuen les tasques de cerca de desapareguts, atenció als damnificats, reparació d'infraestructures, reposició de serveis i neteja d'habitatges, comerços i termes municipals. A Catalunya, la DANA comença a retirar-se després de les pluges torrencials que han col·lapsat el transport i les carreteres, encara que persisteix el risc de precipitacions en algunes comarques.

El Govern també ha anunciat la implementació d'un "escut laboral" per a protegir els treballadors afectats. Aquest inclou ERTES per força major, foment del teletreball i permisos retribuïts retroactius des del dia de la DANA. Aquestes mesures són crucials per a fer costat als milers de treballadors que han perdut tot i no poden acudir als seus llocs de treball.

Quant a les sol·licituds de finançament, resulta paradoxal que Carlos Mazón demane a l'Estat més de 31.000 milions d'euros quan els danys s'han xifrat en aproximadament 2.600 milions d'euros. Aquesta discrepància planteja seriosos dubtes sobre la justificació i el destí dels fons sol·licitats. A més, és important recordar que la Generalitat Valenciana només s'ha compromés a aportar 200 milions d'euros, una quantitat que sembla insuficient en comparació amb la magnitud dels danys i les necessitats de reconstrucció.

Un altre aspecte que agreuja la situació és la recent designació de Vicente Huet Ballester com a director general d'Interior, un nomenament que ha generat controvèrsia. El lloc havia estat vacant durant tres mesos, des de l'eixida de Vox del Govern valencià al juliol. L'elecció de Huet, un expert en festejos taurins, per a un càrrec tan crucial en plena crisi de la DANA, ha sigut vista com una mostra de la desconnexió i la falta de serietat del govern de Mazón en la gestió d'emergències.

El nomenament de Huet es va fer efectiu el mateix dia de la mortífera DANA, la qual cosa subratlla la falta de previsió i la improvisació en la gestió de la crisi. La Conselleria de Justícia i Interior va destacar el seu coneixement en l'organització de 'bous al carrer', però aquesta experiència sembla insuficient per a manejar les complexes responsabilitats de la direcció general d'Interior, que inclou la coordinació de la Policia autonòmica, Protecció Civil i la gestió d'emergències.

La situació s'agreuja encara més en considerar que la direcció general d'Interior havia estat vacant durant els mesos d'estiu, una època crítica a causa de l'alt risc d'incendis forestals a la Comunitat Valenciana. Aquesta vacant prolongada i la posterior designació d'un expert en festejos taurins enmig d'una catàstrofe meteorològica sense precedents reflecteixen una alarmant falta de preparació i serietat en la gestió d'emergències per part del govern de Mazón.

Enmig d'aquesta gestió deficient, ha sigut el poble qui ha donat la cara. La solidaritat i l'esforç dels voluntaris i voluntàries han sigut exemplars, demostrant que "sols el poble salva el poble". Aquests ciutadans han treballat incansablement, superant la falta de coordinació i recursos oficials, per a ajudar als seus veïns, netejar els carrers, rescatar als desapareguts i proporcionar suport als damnificats. La seua dedicació i valentia han sigut un far d'esperança enmig del caos, destacant la importància de la comunitat i la solidaritat en temps de crisi.

A més, és crucial no perdre de vista el paper dels moviments socials valencians. Com assenyala Jorge Mancebo, "la societat valenciana, malgrat els seus governants, fa anys que resisteix, construint, creant poder popular". L'extrema dreta no ha d'impedir-nos veure la labor incansable d'aquests moviments, que han sigut fonamentals en l'organització i distribució d'ajuda a les famílies afectades per la DANA. Malgrat la falta de suport institucional, aquests moviments han demostrat una vegada més la seua capacitat per a mobilitzar-se i respondre eficaçment en moments de crisis.

La societat valenciana ha mostrat una resiliència i solidaritat admirables. Des del primer moment, els voluntaris es van organitzar per a repartir ajuda, netejar les zones afectades i fer costat a les famílies damnificades. Aquest esperit de comunitat i suport mutu ha sigut essencial per a enfrontar la tragèdia i començar el procés de recuperació. La valentia i el compromís d'aquests ciutadans són un testimoniatge del poder del poble per a superar les adversitats, fins i tot quan les institucions fallen.

En aquest context, és evident que el primer que ha de fer Carlos Mazón és dimitir. La gestió d'aquesta crisi ha sigut un fracàs rotund, i la seua incapacitat per a assumir responsabilitats i coordinar una resposta efectiva ha quedat palesa. Fa un dia que estem en què tots els organismes desmenteixen les mentides i falses acusacions de Mazón. Està més pendent de tirar-li la culpa a altres que de gestionar aquesta crisi. No està capacitat per a continuar.

La situació recorda tristament al discurs de la pel·lícula "L'Enfonsament", on la negació de la realitat i la falta de responsabilitat són evidents. Mazón sembla més preocupat per desviar la culpa que per enfrontar la crisi amb la serietat i el lideratge necessaris. Mentrestant, ens preguntem: On està María José Catalá? On està Isabel Díaz Ayuso? On estan Alfredo Castelló i Miguel Barrachina? On està el Partit Popular? En moments de crisis, l'absència d'aquests líders és notable i preocupant.

És important reflexionar sobre com afectarà aquesta gestió a les pròximes eleccions. La incapacitat de Carlos Mazón i el seu equip per a manejar la crisi de la DANA de manera efectiva podria tindre un impacte significatiu en la percepció pública i, per tant, en els resultats electorals. 

Els ciutadans, enfrontats a la ineficàcia i la falta de lideratge, podrien buscar alternatives que oferisquen una gestió més competent i responsable. La crisi ha posat de manifest no sols la falta de preparació de l'actual govern, sinó també la necessitat d'un canvi en la direcció política que prioritze la seguretat i el benestar de la població.

La recent crisi de la DANA ha deixat al descobert les greus deficiències en la gestió d'emergències per part de la Generalitat Valenciana. És fonamental que es prenguen mesures immediates per a corregir aquests errors i garantir la seguretat i el benestar dels ciutadans en futures emergències. La declaració de zona greument afectada i les mesures de suport del Govern central són passos en la direcció correcta, però és necessari un esforç coordinat i sostingut per a la reconstrucció i recuperació de les àrees afectades. Així mateix, és crucial que les sol·licituds de finançament siguen realistes i transparents, assegurant que els fons s'utilitzen de manera efectiva i eficient per a la recuperació de les comunitats afectades. La gestió d'emergències ha de ser una prioritat, i els nomenaments en càrrecs clau han de basar-se en l'experiència i la competència, no en interessos personals o polítics. En última instància, la veritable força ha residit al poble, la solidaritat i l'esforç del qual han sigut fonamentals per a enfrontar aquesta catàstrofe. Que l'extrema dreta no ens impedisca veure i valorar el treball incansable dels moviments socials valencians, que continuen resistint i construint poder popular enmig de l'adversitat.

llegir més

L'amenaça d'un segon mandat de Trump

La possibilitat que Donald Trump guanye novament les eleccions presidencials als Estats Units és una perspectiva que genera preocupació en molts sectors. El seu primer mandat va estar marcat per una sèrie de polítiques i decisions controvertides que van polaritzar la societat nord-americana i van tenir repercussions en l'àmbit global.

Un dels aspectes més preocupants d'un possible segon mandat de Trump és la profundització de la divisió i polarització en la societat. Durant el seu primer mandat, Trump va utilitzar una retòrica incendiària que va exacerbar les tensions racials i polítiques. El seu estil de lideratge, basat en la confrontació i la desqualificació dels seus oponents, va contribuir a un clima d'hostilitat i desconfiança.

La democràcia nord-americana també podria veure's amenaçada. Trump ha mostrat una tendència a qüestionar les institucions democràtiques i a soscavar la confiança en el procés electoral. Les seues repetides afirmacions infundades sobre frau electoral i la seua negativa a acceptar els resultats de les eleccions de 2020 són exemples clars d'aquesta actitud. Un segon mandat podria erosionar encara més la confiança en les institucions democràtiques i debilitar l'estat de dret.

En l'àmbit internacional, un segon mandat de Trump podria significar un retorn a polítiques aïllacionistes i un debilitament de les aliances tradicionals dels Estats Units. El seu enfocament "Amèrica Primer" va portar a la retirada d'acords internacionals clau i a una relació tensa amb aliats històrics. La manca d'una política exterior coherent i previsible podria desestabilitzar encara més l'ordre global.

Un altre aspecte crític és l'impacte en les polítiques mediambientals. Durant el seu primer mandat, Trump va desmantellar nombroses regulacions ambientals i va retirar els Estats Units de l'Acord de París. Amb el canvi climàtic representant una amenaça existencial, la manca d'acció i lideratge en aquest àmbit podria tenir conseqüències catastròfiques a llarg termini.

Per a Europa, un segon mandat de Trump podria tenir diverses implicacions significatives. Les relacions entre els Estats Units i Europa podrien patir, ja que Trump ha criticat repetidament l'OTAN i ha qüestionat el valor de les aliances transatlàntiques. Això podria portar a una major desconfiança i a una cooperació debilitada en temes de seguretat i defensa. Les polítiques comercials de Trump, caracteritzades pel proteccionisme i les guerres comercials, podrien afectar negativament les economies europees. La imposició d'aranzels i la renegociació d'acords comercials podrien crear incertesa i tensions econòmiques. La manca de compromís de Trump amb la lluita contra el canvi climàtic podria obstaculitzar els esforços globals per abordar aquesta crisi. Europa, que ha estat un líder en polítiques ambientals, podria trobar més difícil avançar sense el suport dels Estats Units. La retirada dels Estats Units d'acords internacionals i el seu enfocament unilateral podrien desestabilitzar encara més l'ordre global. Europa podria veure's obligada a assumir un paper més proactiu en la diplomàcia internacional i en la defensa d'un ordre basat en regles.

En el cas específic d'Espanya, les implicacions podrien ser significatives. Espanya podria veure's afectada per les polítiques comercials proteccionistes de Trump. La imposició d'aranzels a productes europeus podria impactar negativament en les exportacions espanyoles, especialment en sectors com l'agroalimentari i l'automobilístic. La relació entre els Estats Units i Espanya en termes de turisme podria veure's afectada. Les polítiques d'immigració i visats més estrictes podrien dissuadir els turistes nord-americans de visitar Espanya, afectant un dels sectors econòmics més importants del país. La possible reducció del compromís dels Estats Units amb l'OTAN podria obligar Espanya a augmentar la seua despesa en defensa i assumir un paper més actiu en la seguretat europea. Això podria tenir implicacions pressupostàries i estratègiques significatives. La manca de lideratge dels Estats Units en la lluita contra el canvi climàtic podria dificultar els esforços globals per abordar aquesta crisi. Espanya, que ha adoptat polítiques ambicioses en matèria d'energia renovable i sostenibilitat, podria trobar més difícil avançar sense el suport d'una de les majors economies del món.

La situació dels immigrants podria empitjorar significativament sota un segon mandat de Trump. Durant el seu primer mandat, Trump va implementar polítiques d'immigració estrictes i sovint controvertides, com la separació de famílies a la frontera i la prohibició de viatge a ciutadans de diversos països de majoria musulmana. Aquestes polítiques no només van afectar els immigrants als Estats Units, sinó que també van enviar un missatge d'hostilitat cap als immigrants a tot el món. És probable que Trump continue i possiblement intensifica les seues polítiques restrictives d'immigració. Això podria incloure majors restriccions en la concessió de visats, un augment en les deportacions i una major militarització de la frontera. La retòrica antiimmigrant de Trump podria fomentar un clima de xenofòbia i discriminació. Això no només afecta els immigrants als Estats Units, sinó que també pot influir en les actituds cap als immigrants en altres països. Les polítiques d'immigració de Trump han estat criticades per violar els drets humans. Un segon mandat podria veure un augment en les violacions de drets humans, amb conseqüències devastadores per a les famílies i comunitats immigrants.

L'ascens de Trump al poder ha estat vist com part d'una tendència global cap al populisme i l'extrema dreta. Un segon mandat podria tenir un efecte dòmino, alenant moviments i partits d'extrema dreta en altres països. La reelecció de Trump podria legitimar i enfortir els líders populistes i d'extrema dreta a tot el món. Aquests líders podrien sentir-se empoderats per adoptar polítiques i retòriques similars, exacerbant la polarització i la divisió en els seus propis països. Els partits d'extrema dreta a Europa i altres llocs podrien utilitzar la reelecció de Trump com un exemple per justificar polítiques antiimmigració més estrictes. Això podria portar a un augment en la discriminació i la violència contra els immigrants. La tendència de Trump a soscavar la confiança en les institucions democràtiques podria ser imitada per altres líders populistes. Això podria debilitar les democràcies a tot el món i augmentar la inestabilitat política.

La possibilitat d'un segon mandat de Donald Trump planteja serioses preocupacions en termes de cohesió social, integritat democràtica, relacions internacionals i polítiques mediambientals. La situació dels immigrants podria deteriorar-se encara més, i el creixement de l'extrema dreta en altres països podria ser una conseqüència significativa. És crucial que els votants consideren acuradament les implicacions de la seua elecció i trien un lideratge que promoga la unitat, respecte les institucions democràtiques i aborde els desafiaments globals amb responsabilitat i visió de futur.

llegir més

Primera reflexió sobre la DANA

La recent emergència provocada per la DANA a València ha posat de manifest diverses deficiències en la gestió d'aquest tipus d'esdeveniments climàtics extrems. 

Tot i que Espanya compta amb un marc legal i operatiu robust per a la coordinació entre el govern central i les comunitats autònomes en situacions d'emergència, la realitat ha demostrat que encara hi ha molt per millorar.Un dels errors més crítics va ser el retard en la comunicació de les alertes. 

Tot i que l'AEMET va emetre alertes des del 23 d'octubre, hi va haver un desfasament significatiu en la transmissió d'aquestes alertes a la població a través del sistema ES-Alert. Aquest retard de més de 10 hores entre l'alerta de l'AEMET i l'avís als mòbils és inacceptable i posa en risc la vida dels ciutadans.

Un altre aspecte preocupant és la manca de consciència i preparació de la ciutadania davant aquestes alertes. Malgrat les advertències, molts ciutadans no van prendre les precaucions necessàries, cosa que va resultar en un alt nombre de víctimes. És evident que es necessita una major educació i sensibilització sobre com actuar en situacions d'emergència.La coordinació entre els diferents organismes d'emergència tampoc va ser òptima. Les crítiques sobre la rapidesa i efectivitat de la resposta de les autoritats locals i nacionals indiquen que hi ha marge per millorar la col·laboració i la planificació conjunta. 

La Llei del Sistema Nacional de Protecció Civil estableix un marc clar per a l'actuació en emergències, però la seua implementació pràctica ha de ser revisada i enfortida.

Les infraestructures en algunes àrees van demostrar ser vulnerables davant pluges torrencials. Les inundacions greus i els danys significatius subratllen la necessitat d'invertir en infraestructures més resilients i adaptades als desafiaments del canvi climàtic.

Malgrat les deficiències en la gestió oficial, la resposta del poble valencià ha estat exemplar. La solidaritat i l'esforç comunitari han estat fonamentals per afrontar la crisi. Veïns i voluntaris de tota la regió s'han organitzat ràpidament per ajudar les víctimes, demostrant una gran capacitat de mobilització i suport mutu.Des del primer dia, milers de persones han travessat carreteres i camins per arribar als municipis més afectats, com Paiporta, Alfafar i Picanya. Equipats amb escombres, pales, menjar i aigua, aquests voluntaris han treballat incansablement per netejar els carrers i cases cobertes de fang i llot. A més de l'ajuda material, han brindat suport psicològic als afectats, mostrant una empatia i dedicació que sobrepassen els límits de la solidaritat.

Enmig d'aquesta crisi, els alcaldes i alcaldesses dels pobles afectats han demostrat ser veritables líders al peu del canó, sense importar el partit polític al qual pertanyen. La seua dedicació i compromís han estat essencials per coordinar els esforços de rescat i assistència a les seues comunitats. Han treballat incansablement, moltes vegades sense els recursos necessaris, per a assegurar la seguretat i el benestar dels seus veïns. Aquests líders locals han estat la primera línia de defensa, organitzant equips de voluntaris, gestionant la distribució de subministraments i mantenint la població informada i segura. La seua capacitat per mobilitzar recursos i persones en moments de crisi ha estat un exemple de lideratge i solidaritat que mereix ser reconegut i recolzat.

La Generalitat, sota la direcció de Carlos Mazón, ha estat criticada per la manca de coordinació i rapidesa en la resposta. Tot i que la creació d'un Centre de Voluntariat per canalitzar l'ajuda i organitzar grups de treball ha estat un pas positiu, la gestió general ha deixat molt a desitjar. La magnitud dels errors en la resposta a l'emergència suggereix que Carlos Mazón hauria de considerar seriosament la seua dimissió. La confiança del públic en els seus líders és fonamental, i quan aquesta es veu compromesa, és necessari prendre mesures dràstiques per a restaurar-la.

L'emergència per la DANA a València ha de servir com una crida d'atenció per millorar els nostres sistemes d'alerta, l'educació ciutadana, la coordinació entre organismes i la resiliència de les nostres infraestructures. A més, és crucial reconéixer i recolzar la increïble solidaritat i esforç de la comunitat, que ha demostrat ser un pilar fonamental en la resposta a aquesta crisi. Només així podrem estar millor preparats per a afrontar futures emergències climàtiques i protegir eficaçment la nostra població. La dimissió de Carlos Mazón podria ser un pas necessari per a recuperar la confiança i assegurar una gestió més eficaç en el futur.

llegir més

El futur del Consell Agrari de Sagunt: una defensa necessària

Com a ciutadà de Sagunt, em sent profundament indignat per la proposta de dissolució del Consell Local Agrari. Aquesta mesura no només representa una pèrdua significativa d'autonomia per al nostre sector, sinó que també aguditzarà la necessitat de més treballadores i treballadors municipals, una cosa que el nostre consistori ja està lluitant per gestionar.

Estic completament en contra de la dissolució del Consell Local Agrari. El PSOE i EUPV sembla decidit a eliminar aquesta figura autònoma, simplement perquè no vol que el sector agrari participi activament en les decisions que afecten directament el nostre futur. Aquesta integració a l'Ajuntament no és més que un intent de silenciar la nostra veu.

L'autonomia del Consell Local Agrari és crucial.

Actualment, aquest organisme treballa amb un grau d'independència que li permet actuar sense estar subjecte als interessos partidistes que poden dominar l'Ajuntament. La integració proposada significaria la desaparició d'aquesta independència, convertint el Consell en una mera Regidoria d'Agricultura dins de l'estructura municipal.

A més, l'absorció del Consell Agrari per part de l'Ajuntament implicarà una major necessitat de personal. Molts departaments municipals ja estan operant amb recursos limitats, i aquesta integració només empitjorarà la situació.

El Consell Agrari és de vital importància per a la nostra comunitat. Aquest organisme no només facilita la participació activa del sector agrari en les decisions municipals, sinó que també assegura que les nostres veus siguen escoltades i les nostres necessitats ateses. A través del Consell, podem influir en les polítiques agràries locals, promoure pràctiques sostenibles i defensar els nostres interessos davant decisions que podrien afectar-nos negativament.

A la Comunitat Valenciana, existeixen altres Consells Agraris que desenvolupen un paper similar en les seues respectives localitats. Per exemple, el Consell Agrari Municipal de València és un organisme autònom que gestiona serveis d'interés general agrari i promou l'agricultura i la ramaderia al municipi de València. Aquest Consell, igual que el de Sagunt, treballa amb un grau d'autonomia que li permet actuar en benefici dels agricultors locals sense estar subjecte als interessos partidistes de l'Ajuntament.

La lluita agrària no es limita a les decisions locals; també és crucial en l'àmbit nacional i europeu. 

Les polítiques agràries decidides al Congrés dels Diputats i a la Unió Europea tenen un impacte directe en el nostre sector. Per exemple, la Política Agrària Comuna (PAC) de la UE estableix les directrius i ajudes que afecten tots els agricultors europeus. Les decisions preses en aquests fòrums poden determinar la viabilitat econòmica de les nostres explotacions, la sostenibilitat de les nostres pràctiques i la nostra capacitat per competir en el mercat global.

És fonamental que el sector agrari tinga una veu forta i representativa en aquests debats. La llei de cadena alimentària, per exemple, ha estat un tema d'intens debat al Congrés dels Diputats, amb implicacions directes per als agricultors i ramaders. La participació activa en aquestes discussions és essencial per assegurar que les nostres necessitats i preocupacions siguen considerades i que les polítiques resultants siguen justes i beneficioses per al sector.

Crec fermament que les funcions del Consell Agrari es desenvolupen millor en la seua forma actual. Les representants i els representants del nostre sector tenen veu i vot en les decisions, cosa que ens permet influir en les línies d'acció prioritàries. Aquesta participació activa és essencial per assegurar que les nostres necessitats i preocupacions siguen escoltades i ateses.

La dissolució del Consell Local Agrari de Sagunt no només és un atac a la nostra autonomia, sinó que també representa un retrocés en la participació democràtica del nostre sector vital. És fonamental que es mantinga l'estructura actual del Consell per garantir que el sector agrari de Sagunt continue tenint una veu forta i activa en les decisions que afecten el nostre futur.

llegir més

Handbol internacional a Sagunt

Els Hispanos es juguen la classificació a l'Euro 2026 a Sagunt contra Itàlia. I perqué juguen a Sagunt? Fem un resum...

La construcció del Pavelló Poliesportiu Port de Sagunt ha estat un projecte llarg i complicat que finalment es va completar el març de 2023. L'obra, situada a la zona del SUNP VI davant del cementiri, va començar fa tretze anys i ha enfrontat diversos problemes i retards al llarg del temps.

Inicialment, el contracte va ser adjudicat l'abril de 2011, però la primera empresa encarregada va paralitzar l'obra i va suspendre el contracte. Després de diversos contratemps, la Junta de Govern Local va adjudicar el contracte l'octubre de 2020 a l'empresa Víctor Tormo S.L., que finalment va completar les obres.

El pavelló, amb una inversió total de més de 4,2 milions d'euros finançada conjuntament per la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de Sagunt, té una capacitat per a 2.728 persones. Està dissenyat principalment per a la pràctica de l'handbol, encara que també s'hi poden practicar altres esports com el bàsquet, el voleibol i el futbol sala.

Aquest pavelló formava part del Pla Camps, un ambiciós projecte d'infraestructures que no es va executar en la seua totalitat a causa dels casos de corrupció i la caiguda del Partit Popular a les urnes a València. El Pla Camps es va veure afectat per múltiples investigacions i processos judicials que van involucrar alts càrrecs del PP, incloent-hi el mateix Francisco Camps.

La recuperació del projecte va ser possible gràcies a l'esforç del govern del Botànic, en particular a través de la gestió de Josep Miquel Moya, director general d'Esport de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. 

Moya va expressar la seua satisfacció per la finalització del pavelló, destacant la importància de posar aquesta nova infraestructura esportiva al servei de la ciutadania i els equips locals.

El finançament del pavelló es va aconseguir durant el mandat de l'alcalde Quico Fernández, qui va gestionar els fons necessaris a través de la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de Sagunt. Fernández va destacar la importància d'aquesta infraestructura per reorganitzar l'activitat esportiva del municipi i beneficiar tots els clubs locals.

L'últim impuls per a la finalització del pavelló va venir el 2020, gràcies al govern de coalició format per PSOE, Compromís i Esquerra Unida. Aquest govern va treballar conjuntament per assegurar els recursos i la gestió necessaris per a completar el projecte, demostrant el seu compromís amb el desenvolupament esportiu i social de la ciutat.

A més, Francisco Blázquez, president de la Real Federación Española de Balonmano, va prometre que el pavelló seria inaugurat per la selecció espanyola d'handbol, afegint un toc especial i significatiu a l'obertura d'aquesta important infraestructura.

Cal destacar que aquest pavelló estava inicialment previst per albergar partits del Mundial d'Handbol Femení a Espanya, però no va ser així a causa de la mala gestió del Partit Popular, que no va aconseguir completar el projecte a temps.

Sagunt és una ciutat que respira handbol per tots els costats i se la pot considerar la capital de l'handbol al País Valencià. La passió per aquest esport es reflecteix en la dedicació dels seus equips i en el suport incondicional dels seus seguidors i seguidores.

llegir més

Plou sobre mullat: La passivitat de les autoritats davant el tancament del Museu de Sagunt

El refrany "plou sobre mullat" mai ha estat tan apropiat com en el cas del Museu Històric de Sagunt. Els desperfectes en la teulada, que han obligat a tancar la segona planta del museu, són només l'última gota en un got que ja estava ple. La situació és un reflex clar de la passivitat i la falta d'acció tant de l'Ajuntament de Sagunt com de la Generalitat Valenciana.

Des de fa temps, les goteres en la teulada del museu eren un problema conegut. No obstant això, en lloc de prendre mesures preventives i realitzar les reparacions necessàries, es va optar per solucions temporals i poc efectives, com col·locar cubs de plàstic per recollir l'aigua de la pluja. Aquesta negligència ha portat a un deteriorament progressiu de l'edifici, afectant no només l'estructura, sinó també l'experiència dels visitants i la conservació de les peces exposades.

El tancament de la segona planta del museu, que alberga importants peces del passat iberoromà de la ciutat, és una mesura que s'ha pres "per precaució". No obstant això, aquesta precaució arriba tard i malament. La Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha assegurat que no hi ha risc per a les persones ni per a les peces exposades, però el fet que s'haja hagut de tancar una part significativa del museu indica el contrari. La falta de manteniment en les dues últimes legislatures és una mostra clara de la desídia de les autoritats.

La situació s'agreuja encara més amb la falta de mediadors culturals des de l'1 d'octubre. Aquest servei, essencial per a la correcta interpretació i gaudi del patrimoni per part dels visitants, ha quedat suspés a causa de la tramitació del nou contracte. L'última pròrroga va véncer el 30 de setembre i, segons la Conselleria, no es podia aprovar legalment una nova pròrroga. Aquesta falta de previsió i planificació és inacceptable i demostra una vegada més la falta de compromís amb la cultura i el patrimoni de Sagunt.

La passivitat de l'Ajuntament de Sagunt i la Generalitat Valenciana en aquest assumpte és alarmant. No es tracta només d'un problema de goteres, sinó d'una falta de respecte cap al patrimoni històric i cultural de la ciutat. La instal·lació de la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt, un projecte que ha comptat amb el suport i la col·laboració de les autoritats, contrasta fortament amb la deixadesa mostrada en el manteniment del museu. És evident que quan hi ha interessos econòmics pel mig, les coses es mouen amb major rapidesa i eficàcia.

És hora que les autoritats prenguen cartes en l'assumpte i demostren un veritable compromís amb la cultura i el patrimoni de Sagunt. No podem permetre que el llegat històric de la nostra ciutat es deteriore per la falta d'acció i previsió. 

El Museu Històric de Sagunt és un tresor que ha de ser preservat i cuidat, no només pel seu valor històric, sinó també per la seua importància per a la identitat i l'orgull de la comunitat. Abans de començar altres projectes, cal "tindre la casa neta" i assegurar-nos que el que ja tenim està en les millors condicions possibles.

En conclusió, el tancament de la segona planta del Museu de Sagunt és un clar exemple de com "plou sobre mullat". La passivitat i la falta d'acció de les autoritats han portat a una situació que podria haver-se evitat amb una gestió adequada i responsable. És hora que l'Ajuntament de Sagunt i la Generalitat Valenciana assumisquen la seua responsabilitat i prenguen les mesures necessàries per a reparar i mantenir el museu en les condicions que mereix. La cultura i el patrimoni de Sagunt no poden continuar sent víctimes de la negligència i la desídia.

llegir més

25 anys d'ASECAM: un pilar del desenvolupament empresarial al Camp de Morvedre

Aquest any, l'Associació Empresarial del Camp de Morvedre (ASECAM) celebra el seu 25é aniversari, una fita significativa que mereix ser reconeguda i celebrada. Al llarg d'aquests anys, ASECAM ha demostrat ser un pilar fonamental en el desenvolupament econòmic i social de la comarca, donant suport a les empreses locals i fomentant un entorn propici per al creixement i la innovació.

Des de la seua fundació, ASECAM ha treballat incansablement per defensar els interessos de les empreses del Camp de Morvedre. 

La seua tasca de representació davant les administracions públiques i altres entitats ha estat crucial per assegurar que les necessitats i preocupacions de les empreses siguen escoltades i ateses. Aquesta representació ha permés a moltes empreses locals superar desafiaments i aprofitar oportunitats que d'una altra manera haurien estat inaccessibles.

Un dels aspectes més destacats d'ASECAM és el seu compromís amb la innovació i la sostenibilitat. Al llarg dels anys, l'associació ha organitzat nombrosos fòrums i esdeveniments centrats en la sostenibilitat ambiental, ajudant les empreses a adoptar pràctiques més ecològiques i responsables. Aquest enfocament no només ha beneficiat el medi ambient, sinó que també ha millorat la competitivitat de les empreses locals, preparant-les per a un futur més sostenible.

ASECAM ha estat un far de coneixement i formació per a les empreses del Camp de Morvedre. A través dels seus programes de formació i assessorament, l'associació ha proporcionat als seus membres les eines i coneixements necessaris per a adaptar-se a un mercat en constant canvi. Aquesta dedicació a la formació contínua ha estat clau per a l'èxit i la resiliència de moltes empreses a la comarca.

En celebrar el seu 25é aniversari, ASECAM no només mira enrere amb orgull, sinó que també es projecta cap al futur amb optimisme. L'associació continua evolucionant i adaptant-se a les noves realitats del mercat, sempre amb l'objectiu de donar suport i enfortir les empreses locals. Amb una base sòlida i una visió clara, ASECAM està ben posicionada per continuar sent un actor clau en el desenvolupament econòmic del Camp de Morvedre en els pròxims anys.

Durant la pandèmia de COVID-19, ASECAM va jugar un paper crucial en la gestió i suport a les empreses del Camp de Morvedre. La crisi sanitària va presentar desafiaments sense precedents, i l'associació es va convertir en un pilar fonamental per ajudar les empreses a navegar per aquestes aigües turbulentes. Des de l'inici de la pandèmia, ASECAM va establir canals de comunicació efectius per mantenir informats els seus membres sobre les mesures sanitàries i les normatives governamentals en constant canvi. L'associació va organitzar reunions virtuals i seminaris web per proporcionar informació actualitzada i assessorament sobre com implementar protocols de seguretat al lloc de treball.

ASECAM també va jugar un paper essencial en la gestió de recursos i suport financer. Va facilitar l'accés a ajudes i subvencions governamentals, assessorant les empreses sobre com sol·licitar aquests fons i assegurant que reberen el suport necessari per a mantenir-se a flotació durant els moments més crítics de la pandèmia. Amb el confinament i les restriccions de mobilitat, moltes empreses van haver d'adaptar-se ràpidament al teletreball. ASECAM va proporcionar formació i recursos per ajudar les empreses a implementar solucions de teletreball de manera efectiva. A més, va promoure la digitalització dels negocis, ajudant les empreses a adoptar noves tecnologies que els permeteren continuar operant de manera eficient.

La salut i el benestar de les persones treballadores van ser una prioritat per a ASECAM. L'associació va oferir assessorament sobre la implementació de mesures de seguretat i salut al treball, incloent-hi la creació de protocols d'higiene, l'ús d'equips de protecció personal i la gestió de casos de COVID-19 al lloc de treball. També va promoure iniciatives per donar suport a la salut mental de les persones treballadores, reconeixent l'impacte psicològic de la pandèmia.

ASECAM va ajudar les empreses a reestructurar-se i adaptar-se a la nova normalitat. Això va incloure assessorament sobre la reorganització dels espais de treball per complir amb les normes de distanciament social, així com l'adaptació dels models de negoci per respondre als canvis en la demanda del mercat. L'associació també va facilitar l'intercanvi de millors pràctiques entre els seus membres, fomentant la col·laboració i l'aprenentatge mutu.

Comptar amb una patronal comarcal com ASECAM és fonamental per al teixit empresarial del Camp de Morvedre. Les associacions empresarials locals tenen una visió propera i detallada dels problemes i necessitats específiques de la comarca. Aquesta proximitat els permet identificar de manera precisa les àrees que requereixen millores i les oportunitats de desenvolupament. 

A més, una patronal comarcal pot actuar amb més agilitat i eficàcia en la implementació de solucions adaptades a les particularitats de l'entorn local, facilitant un creixement més equilibrat i sostenible.

En aquests 25 anys, ASECAM ha comptat amb la dedicació i el lideratge de diverses persones que han ocupat la presidència i que han contribuït significativament al creixement i enfortiment de l'associació. Cadascuna d'elles ha deixat una empremta inesborrable, guiant l'associació a través de diferents desafiaments i èxits. El seu compromís i visió han estat fonamentals perquè ASECAM es convertesca en l'entitat de referència que és avui.

Cristina Plumed Pérez, l'actual presidenta d'ASECAM, ha estat una figura clau en l'associació des que va assumir el càrrec el 2013. 

Diplomada en Ciències Empresarials per la Universitat de València i amb un MBA Executive, Cristina ha demostrat un lideratge excepcional i una dedicació irrompible a la comunitat empresarial del Camp de Morvedre. Sota la seua direcció, ASECAM ha aconseguit importants avanços, incloent-hi l'atracció d'inversions per a Parc Sagunt, la millora d'infraestructures locals i la promoció de la sostenibilitat i la innovació. Cristina ha estat reelegida en diverses ocasions, cosa que reflecteix la confiança i el respecte que els membres de l'associació tenen en el seu lideratge. La seua capacitat per adaptar-se als canvis i la seua visió estratègica han estat crucials per guiar les empreses locals a través de temps d'incertesa, com la recent pandèmia de COVID-19.

ASECAM ha estat una veu activa en la reivindicació de millores per a la comarca. Entre els seus èxits més destacats es troba la millora de la línia Sagunt-Terol-Saragossa, la necessitat del segon accés a Parc Sagunt II, i la millora dels serveis en els polígons industrials. Aquestes accions han estat fonamentals per assegurar que les empreses locals puguen operar en un entorn més eficient i competitiu.

Un dels fets més significatius en els últims anys ha estat la instal·lació de la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt. Aquest projecte, que representa una inversió de 3.000 milions d'euros i la creació de 3.000 llocs de treball directes i 12.000 indirectes, ha estat un revulsiu per a l'economia local. ASECAM va jugar un paper crucial en atreure aquesta inversió, treballant en estreta col·laboració amb les administracions públiques i altres entitats per crear un entorn favorable per a la instal·lació de la gigafactoria. Aquest projecte no només enforteix la cadena de valor del sector de l'automòbil del País Valencià, sinó que també posiciona la comarca a l'avantguarda del desenvolupament sostenible.

Gràcies als esforços d'ASECAM, moltes empreses del Camp de Morvedre van poder superar els desafiaments de la pandèmia i sortir-ne enfortides. L'associació no només va proporcionar suport immediat durant la crisi, sinó que també va establir les bases per a un futur més resilient i adaptable. L'experiència de la pandèmia ha demostrat la importància de la col·laboració i el suport mutu en temps de crisi, i ASECAM ha estat un exemple destacat de com una associació empresarial pot marcar la diferència.

En resum, el 25é aniversari d'ASECAM és una oportunitat per reconéixer i celebrar els èxits de l'associació i els seus membres. És un moment per reflexionar sobre el camí recorregut i per renovar el compromís amb el desenvolupament empresarial i la sostenibilitat a la comarca. Felicitats a ASECAM i a totes les empreses que han format part d'aquesta increïble trajectòria!

llegir més

Pressupostos Municipals 100% Socials?

Sagunt, com molts altres municipis, té l'oportunitat de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans a través d'uns pressupostos municipals que prioritzen les necessitats socials. A continuació, analitzem com es podria implementar aquesta proposta i els beneficis que podria aportar.

Un pressupost 100% social implica que Sagunt destine la totalitat dels seus recursos a polítiques que milloren directament el benestar dels seus habitants. Això inclou àrees com l'educació, la salut, l'habitatge, els serveis socials, la cultura i el medi ambient. L'objectiu és garantir que tots els ciutadans tinguen accés a serveis bàsics de qualitat i que es reduesquen les desigualtats socials.

Sagunt podria invertir en la millora de les escoles locals, oferir programes de formació contínua per a adults i crear beques per a estudiants de famílies amb baixos ingressos. Ampliar els serveis de salut municipals, com ara clíniques de salut mental i centres de benestar, i promoure programes de prevenció de malalties també seria essencial. Desenvolupar projectes d'habitatge assequible i rehabilitar edificis antics per proporcionar llars dignes a les famílies necessitades és una altra acció clau. A més, augmentar el finançament per a serveis socials, com ara l'assistència a persones grans, programes d'inclusió social i suport a famílies en situació de vulnerabilitat, és fonamental. Promoure activitats culturals i esportives accessibles per a tots els ciutadans, creant espais comunitaris i organitzant esdeveniments locals, així com implementar polítiques de sostenibilitat, com ara la creació de parcs i jardins, la gestió eficient dels residus i la promoció de l'ús d'energies renovables, són altres mesures importants.

Perquè aquestes accions siguen efectives, és crucial realitzar inversions estratègiques que beneficien col·lectius específics com els joves, les persones grans i els col·lectius desfavorits. Aquestes inversions poden incloure la construcció i renovació d'escoles, biblioteques i centres de formació professional per garantir un entorn d'aprenentatge adequat per a tots els estudiants. També és important la creació de nous centres de salut i l'ampliació dels existents per oferir serveis mèdics accessibles i de qualitat. Desenvolupar projectes d'habitatge assequible per a famílies amb baixos ingressos i persones en situació de vulnerabilitat, així com invertir en parcs, jardins i instal·lacions esportives per fomentar un estil de vida saludable i actiu, són altres inversions necessàries. La creació de centres de dia i programes d'assistència domiciliària per millorar la qualitat de vida de les persones grans, així com el finançament de programes que promoguen la inclusió social i laboral de persones desfavorides, com ara tallers de formació i iniciatives d'ocupació, també són essencials.

Per assolir aquests objectius, és fonamental comptar amb el suport financer de la Generalitat Valenciana i del govern estatal. 

Aquestes inversions addicionals poden ajudar a ampliar els recursos, proporcionar els fons necessaris per a projectes d'infraestructura i serveis socials que el pressupost municipal per si sol no podria cobrir, garantir la sostenibilitat dels projectes iniciats i promoure una col·laboració estreta entre les diferents administracions per abordar de manera integral les necessitats de la comunitat.

Perquè els pressupostos municipals siguen realment efectius i reflectesquen les necessitats de la ciutat, és essencial que siguen participatius. 

Això significa involucrar els ciutadans en el procés de presa de decisions sobre com es destinen els recursos. Els beneficis d'uns pressupostos participatius inclouen una major transparència, ja que els ciutadans poden veure com es gestionen els recursos i participar activament en la seua distribució. També fomenten l'empoderament ciutadà, donant veu als ciutadans en les decisions pressupostàries i creant un sentiment de pertinença i responsabilitat comunitària. A més, permeten una millor adaptació a les necessitats locals, perquè els ciutadans coneixen millor les necessitats i prioritats de la seua comunitat, la qual cosa permet una distribució més eficient i efectiva dels recursos.

Tot i els nombrosos beneficis, implementar uns pressupostos 100% socials no està exempt de reptes. Un dels principals és la limitació dels recursos financers. Sagunt ha de trobar un equilibri entre les necessitats socials i altres obligacions financeres, com el manteniment d'infraestructures i serveis bàsics. A més, és essencial garantir una gestió eficient i transparent dels recursos per evitar malversacions i assegurar que els fons es destinen realment a les necessitats de la ciutadania.

Encara que aconseguir uns pressupostos municipals 100% socials pot semblar una tasca titànica, és una direcció cap a la qual val la pena avançar. Els beneficis potencials per a la societat són immensos, i amb una planificació adequada i una gestió eficient, Sagunt pot fer passos significatius cap a aquest objectiu. La clau és prioritzar el benestar de la ciutadania, fomentar la participació ciutadana i treballar de manera col·laborativa per construir una comunitat més justa, saludable i sostenible.

llegir més

La fortalesa del feminisme: Cas Errejón

El cas d'Íñigo Errejón ens ofereix una oportunitat per reflexionar sobre la fortalesa i la potència del feminisme com a moviment social. A l'estat espanyol, hem vist polítics implicats en una àmplia gamma d'il·legalitats: des de robatoris descarats fins a imputacions a les seues parelles, germans o a ells mateixos. Hem presenciat referèndums prohibits, policies patriòtiques dirigides contra altres partits, espionatge polític, sospites de morts oportunes, jutges prevaricadors i casos de lawfare. Malgrat tot això, cap polític ha dimitit, apel·lant sempre a la presumpció d'innocència o fent-se les víctimes d'una conspiració.

En contrast, el feminisme ha demostrat una capacitat única per forçar fins i tot els polítics més resistents a acceptar la seua sort i sortir per la porta de darrere abans d'exposar-se a l'escarni públic. Aquest moviment és indomable, i això és extremadament positiu, ja que ens impulsa cap a un futur millor.

El feminisme, com a moviment social, ha aconseguit el que altres moviments no han pogut: responsabilitzar els poderosos i exigir un comportament ètic i just. Aquesta força transformadora és essencial per construir una societat més equitativa i justa. La seua capacitat per mobilitzar i conscienciar la societat sobre les injustícies de gènere és un testimoni del seu poder i rellevància.

Tot i això, és important condemnar fermament les accions d'Errejón. Estic en contra del que ha fet i crec que és crucial que els polítics siguen responsables dels seus actes. La integritat i l'ètica han de ser pilars fonamentals en la política, i qualsevol desviació d'aquests valors ha de ser denunciada i sancionada.

A més, gràcies a la Llei del "Només Sí és Sí", des del moment de la denúncia, la dona ja és considerada víctima i se li pot oferir protecció immediata. Aquesta legislació és un pas important per garantir la seguretat i el suport necessari a les dones que pateixen violència de gènere, reforçant així la importància del feminisme en la nostra societat.

Per educar la societat sobre la Llei del "Només Sí és Sí" i els seus beneficis, és fonamental començar per la base: l'educació escolar. Introduir programes educatius que expliquen els drets de les dones, la importància del consentiment i les conseqüències legals de la violència de gènere pot ajudar a crear una generació més conscient i respectuosa. A més, és crucial que aquests programes siguen inclusius i adaptats a diferents edats per assegurar que el missatge arribe de manera efectiva a tots els estudiants.

A més de l'educació formal, les campanyes de sensibilització pública són una eina poderosa per arribar a un públic més ampli. Utilitzar els mitjans de comunicació, les xarxes socials i altres plataformes per difondre informació sobre la Llei del "Només Sí és Sí" pot ajudar a desmitificar conceptes erronis i a promoure una comprensió més profunda dels drets de les víctimes. Aquestes campanyes han de ser constants i accessibles, utilitzant un llenguatge clar i exemples reals per connectar amb la població.

També és essencial formar els professionals que treballen directament amb les víctimes de violència de gènere, com ara policies, jutges, metges i treballadors socials. Proporcionar-los una formació específica sobre la Llei del "Només Sí és Sí" i sobre com tractar les víctimes amb empatia i respecte pot millorar significativament la resposta institucional i assegurar que les víctimes reben el suport adequat des del primer moment.

Fomentar el diàleg i la participació col·lectiva pot ajudar a construir una societat més conscient i compromesa amb la lluita contra la violència de gènere. Organitzar tallers, debats i grups de suport on es puga parlar obertament sobre la Llei del "Només Sí és Sí" i els seus beneficis pot empoderar les persones i crear una xarxa de suport sòlida per a les víctimes. Aquestes iniciatives poden ajudar a trencar el silenci i a promoure una cultura de respecte i igualtat.

Per involucrar els mitjans de comunicació en aquesta tasca d'educació, és essencial establir una col·laboració estreta amb periodistes i editors per assegurar una cobertura adequada i sensible dels temes relacionats amb la Llei del "Només Sí és Sí". Els mitjans de comunicació tenen un paper crucial en la formació de l'opinió pública i poden ajudar a difondre informació precisa i educativa sobre aquesta legislació. És important que els mitjans eviten el sensacionalisme i se centren a proporcionar informació clara i basada en fets, destacant els beneficis de la llei i les històries de les víctimes que han estat protegides gràcies a ella.

A més, els mitjans de comunicació poden organitzar programes especials, documentals i entrevistes amb experts en violència de gènere, advocats i activistes per aprofundir en la comprensió de la Llei del "Només Sí és Sí". Aquests programes poden oferir una plataforma per discutir els aspectes legals, socials i emocionals de la llei, així com per compartir testimonis de víctimes i supervivents. Això no només augmenta la visibilitat de la llei, sinó que també humanitza les experiències de les víctimes, fomentant una major empatia i comprensió entre el públic.

Les xarxes socials també són una eina poderosa que els mitjans de comunicació poden utilitzar per educar la societat sobre la Llei del "Només Sí és Sí". Les campanyes en línia, els vídeos informatius i els gràfics explicatius poden arribar a un públic ampli i divers, especialment entre els joves. Els mitjans poden col·laborar amb influencers i creadors de contingut per difondre missatges clau i promoure discussions sobre la importància del consentiment i els drets de les víctimes. Aquestes iniciatives poden ajudar a crear una cultura de respecte i suport a les víctimes de violència de gènere.

És crucial que els mitjans de comunicació treballen en estreta col·laboració amb les organitzacions de la societat civil i les institucions governamentals per assegurar una cobertura coherent i coordinada de la Llei del "Només Sí és Sí". Aquesta col·laboració pot incloure la creació de guies de bones pràctiques per a la cobertura de casos de violència de gènere, així com la formació de periodistes en temes de sensibilitat de gènere. Treballar junts pot ajudar a garantir que la informació difosa siga precisa, respectuosa i efectiva en la seua tasca educativa.

En altres països d'Europa, s'han implementat diverses estratègies per abordar problemes similars. 

Per exemple, a Suècia, s'ha adoptat un enfocament integral que inclou l'educació des de les escoles primàries fins a les universitats, amb programes específics sobre igualtat de gènere i consentiment. A més, les campanyes de sensibilització pública són constants i utilitzen una varietat de mitjans per arribar a diferents segments de la població.

A Alemanya, s'ha establert una xarxa de centres de suport per a víctimes de violència de gènere que ofereixen assistència legal, psicològica i social. Aquests centres treballen en estreta col·laboració amb les autoritats locals i els mitjans de comunicació per assegurar que les víctimes reben el suport necessari i que la societat estiga informada sobre els seus drets.

A França, s'han implementat lleis estrictes que penalitzen la violència de gènere i ofereixen protecció immediata a les víctimes. A més, s'han creat programes de formació per a professionals de la salut, la policia i el sistema judicial per assegurar que estiguen preparats per a tractar casos de violència de gènere amb la sensibilitat i el respecte necessaris.

A Noruega, s'ha posat un èmfasi especial en la prevenció, amb programes educatius que aborden la igualtat de gènere i la violència des de la infància. A més, les campanyes de sensibilització pública són freqüents i utilitzen testimonis reals per conscienciar la població sobre la importància del consentiment i els drets de les víctimes.

El feminisme no només és un moviment de lluita per la igualtat de gènere, sinó també un motor de canvi social que desafia les estructures de poder establertes i promou una societat més justa i equitativa.

La seua influència és una prova de la seua fortalesa i de la seua capacitat per transformar el món en un lloc millor per a tothom. Alhora, hem de mantenir-nos ferms en la condemna de qualsevol comportament inadequat, independent.

llegir més

La importància de les biblioteques en les ciutats modernes

Des de l'any 1997 cada 24 d'octubre se celebra en diversos països el Dia Internacional de les Biblioteques. Una data que busca ressaltar la importància que tenen aquest tipus d'edificacions per a la història humana com a resguard de la seua cultura, dels seus escrits, de les seues creences.

En un món cada vegada més digitalitzat, les biblioteques continuen sent un pilar fonamental en les nostres comunitats. No només proporcionen accés gratuït a llibres i recursos digitals, sinó que també actuen com a centres d'aprenentatge, inclusió social i preservació del patrimoni cultural. La necessitat de tenir biblioteques a les ciutats és més rellevant que mai, i les directrius de la UNESCO i la Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques (IFLA) subratllen aquesta importància recomanant almenys una biblioteca pública per cada 25.000 habitants.

Les biblioteques són espais inclusius que ofereixen igualtat d'oportunitats per a totes les persones, independentment de la seua situació socioeconòmica. 

Proporcionen accés a una àmplia gamma de recursos educatius i recreatius, des de llibres i revistes fins a ordinadors i internet. Aquest accés és crucial per fomentar l'alfabetització i l'aprenentatge continu, especialment en comunitats desfavorides on els recursos poden ser limitats.

Més enllà de ser simples dipòsits de llibres, les biblioteques són centres d'aprenentatge i coneixement. Ofereixen programes educatius, tallers i activitats que promouen el desenvolupament personal i professional. Des de classes d'idiomes fins a tallers de tecnologia, les biblioteques ajuden les persones a adquirir noves habilitats i coneixements que poden millorar les seues vides i les seues perspectives laborals.

Les biblioteques juguen un paper crucial en la preservació del patrimoni cultural. Emmagatzemen i protegeixen documents històrics, manuscrits i altres materials que són vitals per a la nostra comprensió del passat. Aquest paper és especialment important en un món on la informació digital pot ser fàcilment perduda o alterada. Les biblioteques asseguren que les futures generacions tinguen accés a la història i la cultura de la seua comunitat.

Les biblioteques són espais segurs i accessibles on les persones poden reunir-se, interactuar i participar en activitats comunitàries. Fomenten la inclusió social proporcionant un lloc on tothom és benvingut i pot sentir-se part de la comunitat. Aquest sentit de pertinença és vital per al benestar social i emocional de les persones.

La UNESCO i la IFLA recomanen que hi haja almenys una biblioteca pública per cada 25.000 habitants. Aquesta recomanació no és arbitrària; està basada en la necessitat d'assegurar que totes les comunitats tinguen accés als recursos i serveis que les biblioteques ofereixen. En moltes ciutats, especialment en àrees urbanes densament poblades, aquesta recomanació encara no es compleix, deixant moltes persones sense accés a aquests valuosos recursos.

A mesura que avancem cap al futur, és crucial que les biblioteques evolucionen per continuar sent rellevants. Això inclou l'adopció de noves tecnologies i l'expansió dels seus serveis digitals. Tanmateix, també és important que mantinguen el seu paper tradicional com a guardians del coneixement i la cultura. Les biblioteques han de continuar sent llocs on les persones poden desconnectar del món digital i submergir-se en el plaer de la lectura i l'aprenentatge.

En aquest context, és vital que els governs locals donen suport i financen adequadament les biblioteques. 

Això no només implica la construcció de noves biblioteques, sinó també el manteniment i la modernització de les existents. Les biblioteques han de ser vistes com una inversió en el futur de la comunitat, un recurs que pot millorar la qualitat de vida de totes les persones.

A Sagunt, i més concretament a Port de Sagunt, la creació d'una nova biblioteca a la Tenència d'Alcaldia podria ser una iniciativa transformadora. Aquest nou espai no només proporcionaria accés a recursos educatius i culturals, sinó que també serviria com a centre cívic on les persones poden reunir-se, aprendre i créixer juntes. La ubicació a la Tenència d'Alcaldia facilitaria l'accés a una àmplia gamma de serveis municipals, integrant la biblioteca en el cor de la vida de la ciutat.

Una nova biblioteca en aquesta àrea podria abordar la necessitat de més espais d'aprenentatge i cultura, especialment en una ciutat amb una rica història i un vibrant teixit social. A més, podria convertir-se en un punt focal per a activitats culturals i educatives, promovent la participació ciutadana i el desenvolupament comunitari. La inversió en una nova biblioteca és una inversió en el futur de Sagunt, assegurant que totes les persones tinguen accés als recursos i oportunitats que necessiten per prosperar.

És crucial planificar el creixement de la ciutat abans que ocórrega, especialment en el context de grans desenvolupaments com la gigafactoria a Sagunt i el Port de Sagunt. L'arribada d'aquesta instal·lació portarà amb si un augment significatiu de la població i la demanda de serveis. Una biblioteca ben planificada a la Tenència d'Alcaldia no només atindria a la població actual, sinó que també estaria preparada per a satisfer les necessitats futures d'una comunitat en expansió. La planificació urbana ha de considerar la infraestructura educativa i cultural com a part integral del desenvolupament sostenible de la ciutat.

A més dels beneficis educatius i socials, les biblioteques exerceixen un paper crucial en l'augment de la cultura i l'oci a la comunitat. Tenir una biblioteca a prop facilita l'accés a una programació cultural diversa, des d'exposicions i conferències fins a tallers i clubs de lectura. Aquests esdeveniments no només enriqueixen la vida cultural de la comunitat, sinó que també fomenten el diàleg i la interacció entre els seus membres.

Les biblioteques també són espais ideals per a l'oci creatiu i constructiu. Ofereixen un refugi tranquil on les persones poden llegir, estudiar o simplement gaudir d'un moment de pau. 

La programació cultural i el diàleg de llibres que es poden organitzar en una biblioteca propera contribueixen a crear una comunitat més cohesionada i culturalment rica.

Les biblioteques són molt més que simples edificis plens de llibres. Són centres de coneixement i inclusió que juguen un paper crucial en les nostres vides. La recomanació de la UNESCO de tenir una biblioteca per cada 25.000 habitants subratlla la importància d'aquests espais a les nostres ciutats. És responsabilitat de tots nosaltres assegurar-nos que les biblioteques continuen sent un recurs valuós i accessible per a futures generacions. En donar suport a les nostres biblioteques, estem invertint en un futur més informat, inclusiu i culturalment ric. La creació d'una nova biblioteca a la Tenència d'Alcaldia de Sagunt seria un pas significatiu cap a aquest objectiu, beneficiant tota la comunitat i preparant-la per als desafiaments i oportunitats que portarà la gigafactoria. A més, l'augment de la cultura i l'oci, així com la programació cultural i el diàleg de llibres, són aspectes fonamentals que una biblioteca propera pot oferir, enriquint la vida de totes les persones a la comunitat.

llegir més

La Llei REDAL

 La Llei REDAL, impulsada pel grup polític Sumar, representa una iniciativa crucial per a la protecció dels drets dels consumidors a Espanya. Aquesta llei, que busca revisar totes les hipoteques signades abans de 2011 per detectar clàusules abusives, és un pas significatiu cap a la justícia financera i la transparència en el sector bancari.

Un dels aspectes més positius de la Llei REDAL és el seu enfocament en la protecció del consumidor. Durant anys, moltes famílies espanyoles han patit les conseqüències de clàusules hipotecàries poc clares i abusives, que han portat a situacions de desnonament i estrés financer. Obligant els bancs a revisar i renegociar aquestes hipoteques, la llei garanteix que els consumidors no siguen víctimes de pràctiques injustes i puguen mantenir les seues llars.

La implementació d'aquesta llei també fomentarà una major transparència en el sector financer. Revisant les hipoteques i eliminant les clàusules abusives, s'estableix un precedent de claredat i honestedat en les transaccions financeres. Això no només beneficia els consumidors, sinó que també enforteix la confiança en les institucions bancàries, quelcom essencial per a l'estabilitat econòmica a llarg termini.

Al País Valencià, on moltes famílies han estat afectades per hipoteques amb clàusules abusives, la Llei REDAL pot tenir un impacte especialment positiu. 

La revisió d'aquestes hipoteques permetrà a moltes persones renegociar els seus termes i evitar desnonaments, contribuint a una major estabilitat social i econòmica a la regió. A més, promovent la transparència i la justícia, la llei pot ajudar a restaurar la confiança en el sistema financer local.

Durant l'època en què es van signar moltes d'aquestes hipoteques, el País Valencià va experimentar un augment significatiu en els preus de les vivendes. El sector immobiliari, conegut com "el totxo", dominava gran part de l'economia regional. Aquest auge immobiliari va portar a una especulació desenfrenada i a la creació de bombolles de preus que, en esclatar, van deixar moltes famílies en situacions financeres precàries. La Llei REDAL aborda directament les conseqüències d'aquest període, proporcionant una via per corregir les injustícies i abusos que van sorgir en aquest context.

L'auge del sector immobiliari i l'especulació desenfrenada no només van inflar els preus de les vivendes, sinó que també van contribuir a una crisi econòmica significativa quan la bombolla va esclatar. Moltes famílies es van trobar amb hipoteques que no podien pagar, la qual cosa va portar a una onada de desnonaments i a una crisi financera que va afectar tota l'economia espanyola. En aquell moment, semblava que el valor de les propietats només podia pujar, la qual cosa va portar a decisions financeres arriscades tant per part dels consumidors com de les institucions financeres.

Sumar i Compromís han demostrat consistentment el seu compromís amb les persones a través d'iniciatives com la Llei REDAL. Aquestes formacions polítiques han posat de manifest el seu enfocament en la justícia social i la protecció dels drets dels ciutadans. Donant suport a lleis que busquen corregir les injustícies del passat i protegir els consumidors, Sumar i Compromís mostren que estan veritablement al servei de la gent. Aquest tipus de legislació no només aborda problemes específics, sinó que també envia un missatge clar que la política pot i ha d'estar al servei del benestar comú.

En l'actualitat, el problema de la vivenda continua sent un tema candent a Espanya. Moltes famílies enfronten dificultats per accedir a una vivenda assequible i segura. Les "ITV" d'hipoteques que proposa la Llei REDAL poden ser una eina vital per alleujar aquesta situació. Revisant i renegociant les hipoteques existents, es poden evitar desnonaments i proporcionar a les famílies una major seguretat financera. Això és especialment rellevant en un context on la vivenda continua sent una preocupació central per a moltes persones.

La recent manifestació a València, organitzada pel moviment "València no està en venda", és un clar exemple de com la societat civil està prenent mesures per defensar el dret a una vivenda digna. Sota el lema "València s'ofega", milers de persones s'han mobilitzat per exigir la regulació dels preus de lloguer, la paralització dels desnonaments i la creació d'un parc de Vivenda de Protecció Oficial. Aquestes demandes reflecteixen la urgència i la importància d'abordar el problema de la vivenda de manera integral i justa.

La Llei REDAL és una mesura necessària i justa que aborda un problema de llarga durada en el sector hipotecari espanyol. Protegint els consumidors, fomentant la transparència i enfortint la confiança en les institucions financeres, aquesta llei no només beneficia les famílies afectades, sinó que també contribueix al benestar general de la societat espanyola i del País Valencià. És un pas endavant cap a un sistema financer més just i equitatiu per a tots, i demostra el compromís de Sumar i Compromís amb la justícia social i la protecció dels drets dels ciutadans.

llegir més

Llibertat de premsa i el seu impacte en la societat

La llibertat de premsa és un dels pilars fonamentals de qualsevol societat democràtica. No obstant això, el seu impacte i abast poden ser objecte de debat, com ho il·lustra la famosa tira còmica de Mafalda, on la seua mare retalla una recepta de peix del diari i Mafalda exclama: "Maleïda llibertat de premsa!".

Aquesta escena, encara que humorística, ens convida a reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació en les nostres vides. La premsa té el poder d'informar, educar i entretenir, però també pot influir en les nostres decisions quotidianes de maneres que de vegades passem per alt. La mare de Mafalda, en retallar una recepta del diari, està utilitzant la informació proporcionada per la premsa per millorar la seua vida diària, en aquest cas, la seua cuina. No obstant això, la reacció de Mafalda suggereix una crítica a com la premsa pot modelar les nostres accions i pensaments, de vegades de manera trivial.

La llibertat de premsa permet una diversitat de veus i opinions, la qual cosa és essencial per a una societat informada i plural. 

Tanmateix, també planteja desafiaments. La sobreabundància d'informació pot portar a la desinformació o a la trivialització de temes importants. En l'era digital, on les notícies falses i els titulars sensacionalistes estan a l'ordre del dia, és crucial que els consumidors de notícies desenvolupen un pensament crític i siguen capaços de discernir entre informació valuosa i contingut superficial.

A més, la premsa té una responsabilitat ètica. Ha d'esforçar-se per proporcionar informació precisa i rellevant, evitant caure en el sensacionalisme o en la manipulació dels fets. L'escena de Mafalda ens recorda que, encara que la llibertat de premsa és vital, també hem de ser conscients de com consumim i utilitzem la informació que ens proporciona.

Un clar exemple de com la mateixa notícia pot ser tractada de manera diferent per diversos mitjans s'observa en els titulars de El País i El Mundo sobre les previsions econòmiques de l'FMI per a Espanya. El País titula: "L'FMI eleva les seues previsions per a Espanya fins al 2,9% i la situa com la gran economia avançada que més creix", mentre que El Mundo publica: "L'FMI anticipa un refredament de l'economia espanyola que deixa de ser la que més creix entre els països avançats el 2025".

Aquests titulars reflecteixen enfocaments oposats sobre la mateixa informació. El País destaca l'aspecte positiu i optimista de les previsions de l'FMI, subratllant el creixement econòmic actual d'Espanya. En contrast, El Mundo se centra en una perspectiva a llarg termini, ressaltant un possible refredament de l'economia en el futur.

Aquesta diferència en el tractament de la notícia pot influir en la percepció del lector. Un lector de El País podria sentir-se més optimista sobre la situació econòmica actual d'Espanya, mentre que un lector de El Mundo podria preocupar-se pel futur econòmic del país. 

Això subratlla la importància de consumir notícies de múltiples fonts i desenvolupar un pensament crític per obtenir una visió més completa i equilibrada de la realitat.

La llibertat de premsa és un dret fonamental que ha de ser protegit i valorat. No obstant això, com a consumidors de notícies, hem de ser crítics i responsables en la nostra manera d'interactuar amb els mitjans. La tira còmica de Mafalda ens ofereix una perspectiva humorística però profunda sobre la influència de la premsa en les nostres vides, convidant-nos a reflexionar sobre l'equilibri entre la llibertat d'informació i l'ús conscient d'aquesta.

llegir més