Mares i pares,

Si vos trobeu en la tessitura de triar entre valencià i castellà per als vostres fills i filles, us he de dir una cosa: és important que tingueu tota la informació per a decidir amb criteri. La proposta de l'actual Conselleria d'Educació ha creat un embolic més ideològic que pedagògic, trencant el bon rotllo que hi havia entre la comunitat educativa, famílies i professorat. Però no us preocupeu, us anime a no rendir-vos i a fer la millor elecció possible. Després de tota una vida en participant com a estudiant, pare en la comunitat educativa, us puc dir que la millor opció és dir sí al valencià, per aprendre més coses i no tancar-vos portes.

El tema del valencià ha estat molt polititzat des del principi, amb gent que no li fa el pes i altres que sí. Però el que de veritat importa són els beneficis que els vostres fills i filles, com a estudiants valencians, podran gaudir ara i fàcilment, sinó també de gaudir d'una cultura rica i variada.

El 23 de novembre de 1983 es va aprovar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. En aquests 41 anys, sembla que no hem sigut capaços d'arribar a un acord estable i durador sobre la millor manera de fer complir aquesta llei i el que la Constitució i l'Estatut d'Autonomia diuen: protegir, enriquir i enfortir totes les llengües espanyoles. L'objectiu final de la LUEV era que totes les persones valencianes aconseguiren dominar les dues llengües, però el camí ha estat complicat.

La postura de la dreta valenciana, que ha criminalitzat la defensa del valencià, no ha ajudat mai a la convivència lingüística. La llengua és un tresor de totes les persones valencianes que hem de cuidar, independentment de la nostra ideologia i de la llengua que parlem a casa. 

Crear problemes al voltant de les llengües parlades en un territori és crear problemes de descohesió i divisió social. L'única manera de protegir una llengua és transmetre-la, i com a societat, és el sistema educatiu qui ho ha de fer amb les millors garanties d'èxit.

Els programes d'Incorporació Progressiva han fet ben poc per assegurar una bona competència a les àrees on predomina el valencià. Però els programes d'Ensenyament en Valencià i d'Immersió han funcionat de categoria, utilitzant la llengua minoritzada com a base. Aquestes metodologies actives mai han posat traves a l'aprenentatge i la competència en castellà, més bé al contrari.

Per què és important tindre dues llengües? Mireu, parlar més d'una llengua obri moltes portes. Per exemple, a l'hora de buscar feina, moltes empreses valoren molt la capacitat de parlar diverses llengües.

A més, si aneu a viatjar o a treballar a l'estranger, saber més d'una llengua vos serà molt útil. Penseu en els vostres fills i filles que, en un futur, podrien treballar a qualsevol lloc del món gràcies a les seues habilitats lingüístiques. També és més fàcil per a les persones bilingües aprendre altres llengües, ja que estan més habituades als processos d'aprenentatge lingüístic.

Un altre exemple és la riquesa cultural. Tindre accés a dues llengües vol dir tindre accés a dos mons culturals. Poden gaudir de la literatura, la música, el cinema i les tradicions de dos cultures diferents. Això enriquix la seua experiència vital i els fa més oberts i tolerants.

Per totes aquestes raons, crec que la millor tria és el valencià. És la millor opció, tant si és la llengua familiar com si no, per al futur dels nostres fills i filles i per al futur de la nostra societat.