Escoles sense mòbils

 En els últims anys, s'ha observat un augment en l'ús dels telèfons mòbils per part de l'estudiantat dins les aules. Aquest fenomen ha generat preocupacions sobre els efectes negatius que poden tenir en el rendiment acadèmic i la convivència escolar. En aquest context, la prohibició dels mòbils a les aules de la Regió de Múrcia ha estat una mesura que ha demostrat resultats positius, millorant el rendiment acadèmic de l'estudiantat i reduint la conflictivitat.

Un dels resultats més destacats ha estat la reducció del 73% en els casos de ciberassetjament i un 31% en els actes violents. Aquestes dades mostren com la prohibició dels mòbils pot contribuir a un entorn escolar més segur i respectuós. Per exemple, un estudiant comenta que abans els mòbils es feien servir per a gravar persones sense permís i burlar-se'n, situacions que generaven tensió i conflictes.

En aquest sentit, és pertinent reflexionar sobre com aquesta mesura podria implementar-se en el País Valencià per obtenir resultats similars. Els beneficis observats a la Regió de Múrcia són un bon exemple de com les escoles poden fomentar un ambient més saludable i segur per a l'estudiantat. La prohibició dels mòbils a les aules podria ser una estratègia efectiva per a millorar les relacions entre l'alumnat i reduir la violència escolar.

A més, alguns instituts del País Valencià, com el Jaume I de Sagunt, ja han adoptat aquesta mesura i han observat millores significatives en la convivència escolar. L'experiència d'aquest institut pot servir de model per a altres escoles de la regió que busquen implementar polítiques similars.

Els beneficis d'aquesta iniciativa van més enllà de la reducció de la violència. L'estudiantat ha manifestat que sense els mòbils a les aules, les seues relacions durant els descansos han millorat, ja que es comuniquen més entre ells i parlen del seu dia a dia. Això fomenta un entorn més cohesionat i solidari.

A més, la prohibició dels mòbils ha contribuït a un augment del respecte cap al professorat. Les agressions, insults i actituds desafianes cap al professorat han disminuït un 23%. Això indica que l'estudiantat està prenent més seriosament les normes de convivència i respectant més l'autoritat dels seus professors.

Encara que no disposem de dades a nivell nacional, la tendència observada a la Regió de Múrcia i en instituts com el Jaume I de Sagunt suggereix que aquesta mesura podria ser beneficiosa per a altres escoles del País Valencià. La Fundació ANAR adverteix que no es pot baixar la guàrdia davant l'assetjament escolar, ja que encara hi ha molts estudiants que en pateixen.

És crucial que les escoles implementen polítiques que fomenten un entorn segur i respectuós per a tot l'estudiantat. Aprendre a resoldre conflictes de manera pacífica, gestionar les emocions i evitar premiar els abusadors amb "m'agrades" són mesures addicionals que poden ajudar a combatre l'assetjament escolar.

La prohibició dels mòbils a les aules és una iniciativa que ha demostrat ser efectiva en la millora del rendiment acadèmic i la reducció de la conflictivitat escolar. Implementar aquesta mesura en el País Valencià, seguint l'exemple de la Regió de Múrcia i instituts com el Jaume I de Sagunt, pot contribuir a crear un entorn escolar més segur i respectuós. És una oportunitat per a fomentar la convivència i el respecte entre l'estudiantat, i per a protegir el benestar de tota la comunitat educativa.