2025, reflexionant sobre Sagunt

Reflexionar sobre la història de Sagunt ens porta a comprendre la importància d'aquesta ciutat al llarg dels segles. Fa 650 anys, Sagunt, coneguda llavors com Morvedre, va jugar un paper crucial en la política del Regne de València, especialment durant la guerra dels dos Peres. Ja que després, el rei catalanoaragonès va atorgar a València la jurisdicció de Morvedre, Cullera i el Puig, integrant-les a la ciutat de València.

Aquest període també va estar marcat per grans desafiaments. Documents notarials de l'època esmenten que les lluites internes i la pesta negra de 1348 van devastar la població de Sagunt, fa ara 675 anys, deixant la ciutat sense càrrecs públics i sumida en una crisi demogràfica. A mitjan segle XIV, la aljama de Sagunt, igual que altres localitats, va patir les conseqüències d'aquestes calamitats.

Conèixer aquests esdeveniments històrics ens permet apreciar la resiliència i la capacitat de recuperació de Sagunt, una ciutat que ha sabut superar adversitats i mantindre la seua rellevància al llarg del temps.

Reflexionar sobre l'origen de la Caixa d'Estalvis i Socors de la Ciutat de Sagunt ens permet entendre la importància de les institucions financeres en el desenvolupament social i econòmic de les comunitats. En el segle XIX, els xicotets propietaris agrícoles de Sagunt es trobaven en una situació vulnerable, enfrontant alts interessos i pràctiques usureres. La creació de la caixa d'estalvis en 1841 va respondre a aquesta necessitat, inspirant-se en models d'estalvi alemanys.

La visió d'Antonio Chabret en 1888 subratlla l'impacte positiu de la caixa d'estalvis, no sols en proporcionar recursos econòmics a les classes treballadores, sinó també en fomentar l'estalvi i la moralitat. Aquest enfocament social es va reflectir en el reconeixement públic al fundador, Joaquín Pallarés i Igual, en 1850, fa 175 anys, demostrant l'estima de la ciutat pels beneficis aportats.

La història de la Caixa d'Estalvis de Sagunt és un testimoniatge de com les institucions financeres poden exercir un paper crucial en la millora de la qualitat de vida i en la promoció de valors comunitaris. El seu llegat perdura, recordant-nos la importància de la solidaritat i el suport mutu en temps de necessitat.

Reflexionar sobre la inscripció en el mur del saló de sessions de l'Ajuntament de Sagunt ens permet apreciar la importància històrica i simbòlica d'aquest reconeixement. En 1875, el rei Alfons XII va atorgar a Sagunt el títol de Ciutat, en reconeixement a la seua lleialtat i als gloriosos fets registrats en la seua història. Aquest acte no sols va restaurar un títol antic, sinó que també va honrar la memòria dels herois i la rellevància històrica de Sagunt.

La sol·licitud de l'Ajuntament i la resposta del rei reflecteixen un profund respecte i admiració per la ciutat. La inscripció en marbre és un testimoniatge durador d'aquest reconeixement i de la importància de Sagunt en la història d'Espanya.

Quant a Francisco Mora Berenguer, nascut a Sagunt en 1875, la seua vida i carrera són un exemple de dedicació i excel·lència en el camp de l'arquitectura. Graduat a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona sota la direcció de Lluís Domènech i Montaner, Mora es va convertir en una figura influent a València. La seua elecció com a president del Cercle de Belles Arts en 1930 i del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya en 1934 destaca el seu prestigi i el seu compromís amb la promoció de l'arquitectura i l'art.

Mora no sols va contribuir al desenvolupament arquitectònic de València, sinó que també va reivindicar la seua importància com una de les ciutats més destacades del seu temps. El seu llegat perdura en les estructures i en la història de l'arquitectura espanyola, recordant-nos la importància de la creativitat i la innovació en la construcció de les nostres ciutats.

Reflexionar sobre la constitució de la Companyia Minera de Sierra Menera fa 125 anys ens permet entendre la importància de la mineria en el desenvolupament industrial i econòmic d'Espanya a principis del segle XX. El 3 de setembre de 1900, els naviliers bascos Ramón de la Sota i Eduardo Aznar van fundar aquesta companyia per a explotar les mines d'Ojos Negros a Terol i Setiles a Guadalajara.

Aquest esdeveniment va marcar una fita en la història minera del país, ja que l'explotació d'aquestes mines no sols va impulsar l'economia local, sinó que també va contribuir al creixement de la indústria siderúrgica a Espanya. La iniciativa de Sota i Aznar reflecteix l'esperit emprenedor i la capacitat d'innovació de l'època, que buscava aprofitar els recursos naturals per a fomentar el desenvolupament econòmic.

La creació de la Companyia Minera de Sierra Menera també va tindre un impacte significatiu en la localitat, generant ocupació i millorant les infraestructures. I creant el Port de Sagunt.

Reflexionar sobre els esdeveniments ocorreguts a Sagunt fa 100 anys ens permet apreciar com la ciutat ha evolucionat i com uns certs moments històrics han deixat una petjada duradora en la seua identitat.

En 1925, la construcció del "Museu Històric Militar" sobre les ruïnes de la casa del governador en la plaça d'Armes va marcar una fita en la preservació del patrimoni històric de Sagunt. Encara que hui dia l'edifici s'utilitza com a magatzem, la seua existència ens recorda la importància de conservar la memòria històrica i els llocs que han sigut testimonis d'esdeveniments significatius.

Eixe mateix any, León es va establir en el Port de Sagunt, i amb la seua cambra, va documentar la vida quotidiana i els esdeveniments importants de la comunitat. El seu treball fotogràfic no sols va capturar moments efímers, sinó que també va contribuir a la construcció d'una memòria visual col·lectiva, essencial per a entendre l'evolució de la ciutat.

A més, 1925 va ser un any significatiu per a María Moliner, qui es va casar amb Fernando Ramón i Ferrando en el Port de Sagunt. Aquest matrimoni no sols va unir a dos intel·lectuals compromesos amb la seua vocació i amb la societat, sinó que també simbolitza la connexió entre la vida personal i els canvis socials i culturals de l'època.

Aquests esdeveniments, encara que diversos en naturalesa, reflecteixen la riquesa històrica i cultural de Sagunt. Ens conviden a valorar com les accions i decisions del passat han modelat la ciutat que coneixem hui, i a reconéixer la importància de preservar i celebrar el nostre patrimoni comú.

Reflexionar sobre els esdeveniments de fa 75 anys a Sagunt ens permet entendre l'impacte de la industrialització a la regió. En 1948, es va constituir la Societat Ferroland, S. A., i en 1950 va començar la construcció de la seua fàbrica de ciments. Aquesta fàbrica, que va entrar en servei oficialment en 1957, va ser un projecte ambiciós amb una capacitat anual projectada de 120.000 tones de ciment "pòrtland", 40.000 de ciment metal·lúrgic i 20.000 de super sulfatador, a més de 750.000 metres de modelaje de formigó.

La posada en marxa d'aquesta fàbrica no sols va representar un avanç tecnològic i econòmic per a Sagunt, sinó que també va tindre un impacte significatiu en la comunitat local. La creació d'ocupacions i la millora de les infraestructures van contribuir al desenvolupament socioeconòmic de la regió. A més, la producció de ciment i formigó va ser crucial per a la construcció i modernització de moltes altres infraestructures a Espanya durant eixa època.

Reflexionar sobre el Sagunt de fa 50 anys ens permet apreciar l'impacte de les decisions i desenvolupaments urbanístics en la transformació de la ciutat. En 1975, la inauguració de la carretera d'accés a la IV Planta Siderúrgica Integral des de la nacional 340 va ser una fita significativa.

El ple municipal d'octubre de 1975 va prendre decisions crucials per a la millora urbanística de Sagunt i el seu port. L'aprovació de plans parcials, l'ordenació i urbanització de places, la pavimentació de carrers en el recinte històric i la millora de l'enllumenat públic reflecteixen un compromís amb el desenvolupament i la modernització de la ciutat. Aquestes accions no sols van millorar la infraestructura, sinó que també van elevar la qualitat de vida dels habitants.

Al novembre de 1975, es van acordar importants millores en les instal·lacions del poliesportiu del Port de Sagunt, incloent-hi la planificació de noves pistes de tenis, una piscina, dos frontons i un trinquet. Aquestes millores subratllen la importància de les instal·lacions esportives en la promoció de la salut i el benestar comunitari.

La posada en funcionament d'instal·lacions complementàries en la IV Planta Siderúrgica Integral al llarg de 1975, amb una inversió significativa, subratlla el paper crucial de la indústria en el desenvolupament econòmic de Sagunt. Aquests esdeveniments reflecteixen un any de progrés i transformació, consolidant les bases per al futur de la ciutat.

Reflexionar mirant la vista enrere 25 anys ens permet entendre els desafiaments i assoliments que han modelat la ciutat en les últimes dècades. L'any 2000, es va constituir la societat Parc Sagunt, amb la participació equitativa de la Generalitat Valenciana i l'Estat, amb l'objectiu de reactivar la inversió industrial i empresarial en la zona. No obstant això, la falta de voluntat política del Partit Popular i la crisi econòmica de 2008 van frenar significativament l'operativa d'adquisició i venda de parcel·les a empreses inversores.

Aquest projecte, encara que ambiciós, es va veure afectat per factors externs i interns que van limitar el seu èxit inicial. La crisi econòmica global de 2008 va tindre un impacte profund en moltes iniciatives de desenvolupament, i Parc Sagunt no va ser una excepció. Malgrat aquests obstacles, la creació de Parc Sagunt representa un esforç important per part de les autoritats per a fomentar el creixement econòmic i la inversió a la zona.

En l'àmbit cultural, l'any 2000 també va ser significatiu per a Sagunt a causa del reconeixement de Bru i Vidal, qui va rebre el Premi dels Lletres Valencianes i va veure publicada la seua obra poètica completa en dos volums. Aquest reconeixement destaca la rica tradició literària de la regió i la contribució dels seus escriptors al patrimoni cultural valencià.

Aquests esdeveniments reflecteixen tant els desafiaments com els assoliments de Sagunt en el seu camí cap al desenvolupament i la modernització. Ens recorden la importància de la resiliència i la perseverança en la cerca de progrés, així com el valor de la cultura i la literatura en la construcció d'una identitat comunitària sòlida.