"Naranjas en condiciones"

El 29 de desembre de 1874 –fa 150 anys-, el general Arsenio Martínez Campos va liderar un pronunciament a Sagunt que va canviar el curs de la història d'Espanya. Aquest acte, conegut com el Pronunciament de Sagunt, va posar fi a la Primera República Espanyola i va restaurar la monarquia borbònica en la figura d'Alfons XII.

Sagunt, una ciutat amb una rica història que es remunta a l'època romana, es va convertir en l'escenari d'un dels esdeveniments més significatius del segle XIX espanyol. 

El telegrama enviat per Martínez Campos, amb el codi "Naranjas en condiciones", va ser el senyal per iniciar el moviment que culminaria amb la restauració borbònica.

Aquest pronunciament no només va ser un acte militar, sinó també un reflex de les tensions polítiques i socials de l'època. La Primera República, amb les seues divisions internes i la seua incapacitat per establir un govern estable, havia deixat el país en una situació de gran inestabilitat. Els sectors conservadors, incloent-hi l'exèrcit, veien en la restauració de la monarquia una solució per a la crisi.

Martínez Campos, amb el suport de diversos generals i polítics, va decidir actuar. El 29 de desembre, a les afores de Sagunt, va reunir les seues tropes i va proclamar Alfons XII com a rei d'Espanya. Aquest acte va ser rebut amb entusiasme per part de les forces conservadores i va marcar l'inici d'una nova etapa en la història del país.

La restauració borbònica, però, no va ser una solució màgica als problemes d'Espanya. Tot i que va portar una certa estabilitat política, el sistema de la Restauració es va caracteritzar per la corrupció, el caciquisme i la manipulació electoral. Els partits dinàstics, el Partit Conservador de Cánovas del Castillo i el Partit Liberal de Sagasta, es van alternar en el poder en un sistema conegut com el "torn pacífic", que va excloure moltes altres forces polítiques.

Sagunt, per la seua banda, va continuar sent una ciutat important en la història d'Espanya. La seua participació en el pronunciament de Martínez Campos és un recordatori de com els esdeveniments locals poden tenir un impacte significatiu en la història nacional. Avui dia, Sagunt és una ciutat que combina el seu ric patrimoni històric amb una vida moderna i dinàmica, i el seu paper en la restauració borbònica és una part important de la seua identitat.

Sagunt no només és una part integral de la història d'Espanya, sinó també de la història d'Europa. La ciutat ha estat testimoni de nombrosos esdeveniments històrics que han modelat el continent. Des de la seua fundació com a assentament ibèric, passant per la seua aliança amb Roma durant les Guerres Púniques, fins a la seua ocupació per part dels musulmans i la seua posterior reconquesta cristiana, Sagunt ha estat un punt de trobada de cultures i civilitzacions.

El seu impressionant castell, que domina la ciutat des d'un turó, és un testimoni de la seua importància estratègica al llarg dels segles. Les restes romanes, com el teatre i el fòrum, així com les estructures medievals, jueves i islàmiques, fan de Sagunt un lloc únic que reflecteix la rica història d'Europa. Aquest patrimoni divers i ben conservat és un recordatori de la influència de Sagunt en la història europea i de la necessitat de ser reconegut per l'UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

És important recordar els fets històrics que han passat a la nostra ciutat, encara que no sempre compartim les idees o les accions que els van motivar. La història ens proporciona una comprensió més profunda de qui som com a poble i com hem arribat fins aquí. Cada esdeveniment, per més controvertit que siga, forma part del nostre llegat col·lectiu i ens ajuda a entendre les complexitats del passat.

A més, recordar la història ens permet aprendre dels errors i dels èxits dels nostres avantpassats. Ens ofereix lliçons valuoses que podem aplicar en el present per construir un futur millor. Ignorar o oblidar aquests esdeveniments ens priva de l'oportunitat de reflexionar sobre les nostres accions i de millorar com a societat.

Reconéixer i recordar la nostra història, amb totes les seues llums i ombres, és un acte de respecte cap a les generacions passades. Ens ajuda a mantenir viva la memòria de les persones que van viure abans que nosaltres i a valorar les seues contribucions. Així, podem construir una identitat comuna que ens unisca i ens enfortisca com a ciutat.