Primera reflexió sobre la DANA

La recent emergència provocada per la DANA a València ha posat de manifest diverses deficiències en la gestió d'aquest tipus d'esdeveniments climàtics extrems. 

Tot i que Espanya compta amb un marc legal i operatiu robust per a la coordinació entre el govern central i les comunitats autònomes en situacions d'emergència, la realitat ha demostrat que encara hi ha molt per millorar.Un dels errors més crítics va ser el retard en la comunicació de les alertes. 

Tot i que l'AEMET va emetre alertes des del 23 d'octubre, hi va haver un desfasament significatiu en la transmissió d'aquestes alertes a la població a través del sistema ES-Alert. Aquest retard de més de 10 hores entre l'alerta de l'AEMET i l'avís als mòbils és inacceptable i posa en risc la vida dels ciutadans.

Un altre aspecte preocupant és la manca de consciència i preparació de la ciutadania davant aquestes alertes. Malgrat les advertències, molts ciutadans no van prendre les precaucions necessàries, cosa que va resultar en un alt nombre de víctimes. És evident que es necessita una major educació i sensibilització sobre com actuar en situacions d'emergència.La coordinació entre els diferents organismes d'emergència tampoc va ser òptima. Les crítiques sobre la rapidesa i efectivitat de la resposta de les autoritats locals i nacionals indiquen que hi ha marge per millorar la col·laboració i la planificació conjunta. 

La Llei del Sistema Nacional de Protecció Civil estableix un marc clar per a l'actuació en emergències, però la seua implementació pràctica ha de ser revisada i enfortida.

Les infraestructures en algunes àrees van demostrar ser vulnerables davant pluges torrencials. Les inundacions greus i els danys significatius subratllen la necessitat d'invertir en infraestructures més resilients i adaptades als desafiaments del canvi climàtic.

Malgrat les deficiències en la gestió oficial, la resposta del poble valencià ha estat exemplar. La solidaritat i l'esforç comunitari han estat fonamentals per afrontar la crisi. Veïns i voluntaris de tota la regió s'han organitzat ràpidament per ajudar les víctimes, demostrant una gran capacitat de mobilització i suport mutu.Des del primer dia, milers de persones han travessat carreteres i camins per arribar als municipis més afectats, com Paiporta, Alfafar i Picanya. Equipats amb escombres, pales, menjar i aigua, aquests voluntaris han treballat incansablement per netejar els carrers i cases cobertes de fang i llot. A més de l'ajuda material, han brindat suport psicològic als afectats, mostrant una empatia i dedicació que sobrepassen els límits de la solidaritat.

Enmig d'aquesta crisi, els alcaldes i alcaldesses dels pobles afectats han demostrat ser veritables líders al peu del canó, sense importar el partit polític al qual pertanyen. La seua dedicació i compromís han estat essencials per coordinar els esforços de rescat i assistència a les seues comunitats. Han treballat incansablement, moltes vegades sense els recursos necessaris, per a assegurar la seguretat i el benestar dels seus veïns. Aquests líders locals han estat la primera línia de defensa, organitzant equips de voluntaris, gestionant la distribució de subministraments i mantenint la població informada i segura. La seua capacitat per mobilitzar recursos i persones en moments de crisi ha estat un exemple de lideratge i solidaritat que mereix ser reconegut i recolzat.

La Generalitat, sota la direcció de Carlos Mazón, ha estat criticada per la manca de coordinació i rapidesa en la resposta. Tot i que la creació d'un Centre de Voluntariat per canalitzar l'ajuda i organitzar grups de treball ha estat un pas positiu, la gestió general ha deixat molt a desitjar. La magnitud dels errors en la resposta a l'emergència suggereix que Carlos Mazón hauria de considerar seriosament la seua dimissió. La confiança del públic en els seus líders és fonamental, i quan aquesta es veu compromesa, és necessari prendre mesures dràstiques per a restaurar-la.

L'emergència per la DANA a València ha de servir com una crida d'atenció per millorar els nostres sistemes d'alerta, l'educació ciutadana, la coordinació entre organismes i la resiliència de les nostres infraestructures. A més, és crucial reconéixer i recolzar la increïble solidaritat i esforç de la comunitat, que ha demostrat ser un pilar fonamental en la resposta a aquesta crisi. Només així podrem estar millor preparats per a afrontar futures emergències climàtiques i protegir eficaçment la nostra població. La dimissió de Carlos Mazón podria ser un pas necessari per a recuperar la confiança i assegurar una gestió més eficaç en el futur.