La recent dimissió d'Alfred Costa com a director general d'À Punt ha deslligat una crisi significativa en la televisió pública valenciana, que se suma als desafiaments ja existents en la gestió del Consell presidit per Carlos Mazón. Aquesta situació posa de manifest la fragilitat estructural de la corporació, exacerbada per la falta d'una normativa vigent clara i la inacció en la constitució d'una nova entitat pública.La renúncia de Costa, precipitada per l'oferta pública del seu lloc a una periodista durant un menjar en plena DANA, deixa a À Punt en uns llimbs legals.
La llei que regulava la corporació va ser derogada al juny, i la nova normativa, impulsada per PP i Vox, encara no ha sigut implementada. Aquest buit legal ha generat una situació d'incertesa per als més de 400 empleats de la radiotelevisió pública, que continuen operant sota una llei obsoleta.La maniobra de Mazón per a elegir la direcció de la televisió pública al marge del Consell d'Administració ha sigut criticada per la seua falta de transparència i legalitat.
La nova llei, que hauria d'haver establit una nova estructura corporativa, no ha avançat des de la seua aprovació, deixant a la corporació en una situació d'interinitat prolongada. La falta d'acció per part de les Corts Valencianes per a nomenar el nou Consell d'Administració agreuja encara més la crisi.En aquest context, la gestió de la DANA per part d'À Punt ha sigut exemplar, proporcionant una cobertura informativa extensa i de qualitat. No obstant això, la crisi institucional amenaça de soscavar la credibilitat i l'operativitat de la radiotelevisió pública.
La provisionalitat de la direcció, ara en mans de Miquel Francés, afig una capa addicional d'inestabilitat.La situació actual d'À Punt reflecteix un problema més ampli de gestió i governança en l'administració pública valenciana. La falta d'una estructura clara i la inacció legislativa posen en risc no sols l'operativitat de la televisió pública, sinó també la confiança dels ciutadans en les seues institucions. És imperatiu que les autoritats actuen amb celeritat per a resoldre aquesta crisi i garantir la continuïtat i estabilitat d'À Punt.La dimissió d'Alfred Costa i la crisi subseqüent en À Punt són un reflex de la fragilitat institucional i la falta de lideratge en la gestió pública valenciana.
És crucial que es prenguen mesures immediates per a establir una estructura legal i operativa clara que permeta a la radiotelevisió pública complir amb la seua missió informativa i de servei públic.
La creació d'À Punt en 2018 va ser un esforç per recuperar la radiotelevisió pública valenciana després del tancament de Canal 9 en 2013. Canal 9, que havia sigut un pilar de la comunicació a la Comunitat Valenciana des de la seua fundació en 1989, va tancar les portes enmig d'una crisi financera i escàndols de corrupció. La decisió de tancar Canal 9 va ser presa pel llavors president de la Generalitat, Alberto Fabra, després que els tribunals anul·laren un ERE que afectava més de mil empleats. Aquest tancament va deixar un buit significatiu en el panorama mediàtic valencià i va ser rebut amb gran tristesa i protesta per part dels treballadors i la ciutadania.
El tancament de Canal 9 va ser un moment de gran commoció per a la Comunitat Valenciana. Els treballadors de la cadena van prendre el plató dels informatius per a anunciar la dràstica decisió i expressar el seu descontentament amb la gestió política que havia portat a aquesta situació. La cadena va deixar d'emetre el 29 de novembre de 2013, després de 24 anys de servei, marcant la fi d'una era en la radiodifusió valenciana. Aquest esdeveniment va subratllar la importància d'una gestió transparent i responsable en els mitjans públics, i va deixar una lliçó sobre les conseqüències de la mala administració i la corrupció.
En resposta a la necessitat d'una radiotelevisió pública, À Punt va ser creada amb l'objectiu d'oferir una programació de qualitat, en valencià, i amb un enfocament en la cultura i la identitat de la Comunitat Valenciana. Des del seu llançament, À Punt ha treballat per a guanyar-se la confiança dels espectadors i establir-se com un mitjà independent i pròxim a la ciutadania. La creació d'À Punt va representar un nou començament i una oportunitat per a corregir els errors del passat, amb un enfocament renovat en la transparència i la responsabilitat.
No obstant això, la recent dimissió d'Alfred Costa i la crisi institucional que enfronta À Punt posen de manifest els desafiaments continus en la gestió dels mitjans públics. La història de Canal 9 i la creació d'À Punt són recordatoris de la importància d'una estructura legal i operativa sòlida per a garantir l'estabilitat i la confiança en els mitjans públics. És crucial que les autoritats actuen amb celeritat per a resoldre l'actual crisi i assegurar que À Punt puga continuar complint la seua missió de servei públic, evitant repetir els errors que van portar al tancament de Canal 9.
La manipulació informativa en Canal 9 va ser una constant durant els anys de govern del Partit Popular a la Comunitat Valenciana. La cadena es va convertir en un instrument de propaganda política, on les notícies s'orientaven sistemàticament a favor de les posicions del Consell i del PP. Els casos de corrupció que afectaven el partit, com el cas Gürtel, el cas Brugal i el cas Fabra, eren minimitzats o directament ignorats en els informatius. Aquesta manipulació no sols afectava la cobertura de la corrupció, sinó també a altres temes delicats, com les crítiques a l'urbanisme depredador i les protestes socials.En aquest context, és probable que una catàstrofe com la recent DANA no haguera rebut la cobertura adequada en Canal 9.
La cadena tenia una tendència a ocultar o minimitzar les notícies que pogueren perjudicar la imatge del govern autonòmic. Durant els anys de gestió del PP, Canal 9 es va caracteritzar per la seua falta d'objectivitat i per la censura de qualsevol informació que poguera ser crítica amb el partit en el poder. La cobertura de desastres naturals i altres esdeveniments de gran impacte social es veia afectada per aquesta política editorial, que prioritzava la protecció dels interessos polítics sobre el deure informatiu.La diferència en la cobertura de la DANA entre Canal 9 i À Punt és notable.
Mentre que À Punt ha proporcionat una cobertura extensa i detallada de la catàstrofe, informant la ciutadania i coordinant esforços d'ajuda, Canal 9 probablement hauria tractat de minimitzar l'impacte de la notícia per a evitar crítiques al govern. Aquesta diferència subratlla la importància d'una radiotelevisió pública independent i compromesa amb la transparència i la responsabilitat informativa. La història de Canal 9 serveix com un recordatori dels perills de la manipulació mediàtica i la necessitat de protegir la integritat dels mitjans públics.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.