En l'era digital, la política ha experimentat una transformació significativa. Amb l'auge de les xarxes socials, molts alcaldes i diputats han adoptat una estratègia de comunicació que es basa més en la imatge i la percepció que en les accions concretes. Aquesta "política de postal i Instagram" pot semblar atractiva a primera vista, però amaga una superficialitat preocupant que pot tenir conseqüències negatives per a la societat.
En lloc de centrar-se en polítiques efectives i en la resolució de problemes reals, alguns polítics es dediquen a crear una imatge perfecta a les xarxes socials. Publicacions ben editades, fotos amb filtres i eslògans buits són les eines principals d'aquesta estratègia. Aquest tipus de comunicació pot ser eficaç per guanyar popularitat a curt termini, però sovint manca de substància i no aborda les necessitats reals de la ciutadania.
La política de postal i Instagram crea una desconnexió entre els polítics i la realitat de les persones que representen. Mentre els polítics es preocupen per la seua imatge pública, els problemes reals com la precarietat laboral, la crisi de l'habitatge, la degradació del medi ambient i la desigualtat social queden en segon pla. Aquesta desconnexió pot generar frustració i desconfiança entre la ciutadania, que veu com els seus representants es preocupen més per les aparences que per les solucions.
Les propostes polítiques presentades en aquest context sovint són superficials i manquen de profunditat. Es prioritzen les iniciatives que generen titulars i likes a les xarxes socials, en lloc de les que requereixen un treball ardu i una planificació a llarg termini. Això pot portar a polítiques ineficaces que no aborden les causes profundes dels problemes i que, en última instància, no milloren la qualitat de vida de la ciutadania.
Un exemple clar d'aquesta desconnexió és la situació actual a la ciutat de Sagunt. Les xarxes socials estan plenes de queixes sobre la brutícia als carrers i la manca de manteniment de l'espai públic. Els residents expressen la seua frustració per la falta de resposta efectiva per part de les autoritats locals, que semblen més preocupades per la seua imatge a les xarxes que per solucionar els problemes reals.
Aquesta tendència es veu reflectida també en l'acció política de Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana. Mazón ha estat criticat per centrar-se més en la seua presència a les xarxes socials que en la implementació de polítiques efectives. Durant els seus primers 100 dies al càrrec, s'ha destacat més per les seues aparicions públiques i les seues publicacions a Instagram que per accions concretes de govern.
Aquesta estratègia ha generat crítiques per part de diversos sectors que consideren que la seua gestió és més de cara a la galeria que de substància real. No obstant això, aquestes accions han tingut un efecte positiu en les enquestes electorals, on s'ha observat una pujada en la intenció de vot cap al seu partit.
En contraposició a aquesta tendència, és essencial que els polítics es comprometen amb la transparència i la responsabilitat. La ciutadania necessita representants que estiguen disposats a escoltar, a treballar de manera col·laborativa i a prendre decisions basades en l'evidència i en les necessitats reals de la comunitat. La política no hauria de ser una qüestió d'imatge, sinó de servei públic i de compromís amb el bé comú.
La política de postal i Instagram pot ser temptadora en un món on la imatge ho és tot, però és crucial recordar que la veritable política requereix més que fotos boniques i eslògans atractius. Necessitem polítics que estiguen disposats a anar més enllà de la superficialitat, a treballar de manera diligent i a comprometre's amb les necessitats reals de la societat. Només així podrem construir un futur més just i equitatiu per a tothom.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.