La fossa 96 de Paterna és un lloc carregat d'història i dolor, un testimoni mut de les atrocitats comeses durant la Guerra Civil Espanyola i la posterior repressió franquista. En aquest lloc, centenars de famílies busquen tancar ferides obertes fa dècades, intentant recuperar les restes dels seus éssers estimats per donar-los una sepultura digna.
Els recents retalls en la recuperació impulsats per PP i VOX amb el canvi en la llei de memòria democràtica, són un retrocés dolorós en la lluita per la justícia històrica. És crucial que la societat civil, les organitzacions de drets humans i la ciutadania continuen pressionant perquè es mantinguin els esforços de recuperació i es garanteixi la veritat i la justícia per a totes les víctimes del franquisme. La memòria històrica no hauria de ser objecte de retallades ni de revisions que en desvirtuïn el significat.
Entre aquestes famílies, destaca la història de Maria -nom fictici d'una història real-, una dona de Sagunt la vida de la qual va canviar en descobrir que el seu avi podria estar enterrat en aquesta fossa. Maria va créixer escoltant històries fragmentades sobre el seu avi, un home valent que va ser afusellat a Paterna. No obstant això, els detalls eren vagues i els records, confusos. No recordava bé els seus dos cognoms, cosa que dificultava encara més la recerca.
El dia que Maria es va assabentar que a la fossa 96 hi havia persones de Sagunt, va sentir una barreja d'esperança i temor. La possibilitat de trobar el seu avi la omplia d'una emoció indescriptible, però també temia enfrontar-se a la realitat de la seua pèrdua. En parlar del tema, les llàgrimes brollaven dels seus ulls, reflectint el dolor acumulat durant anys d'incertesa i absència.
La història de Maria és només una de les moltes que s'entrellacen a la fossa 96. Cada família té el seu propi relat de sofriment i esperança, de lluita per la memòria i la justícia. L'exhumació d'aquesta fossa no només busca recuperar restes humanes, sinó també dignificar la memòria d'aquells que van ser silenciats i oferir consol als seus descendents.
El dolor de les famílies és palpable, però també ho és la seua determinació. La fossa 96 de Paterna s'ha convertit en un símbol de resistència i de la lluita per la veritat. Cada pas cap a la identificació de les restes és un pas cap a la sanació, no només de les famílies afectades, sinó de tota una societat que encara lluita amb les cicatrius del seu passat.
Maria, com moltes altres persones, segueix esperant respostes. La seua història és un recordatori de la importància de no oblidar, de seguir buscant justícia i d'honorar la memòria d'aquells que van donar la seva vida per un futur millor. La fossa 96 de Paterna és un lloc de dolor, però també d'esperança, on cada llàgrima vessada és un tribut a la memòria i la dignitat dels que ja no hi són.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.