En el panorama polític actual, on les eleccions poden canviar el rumb de l’Estat, és vàlid sentir preocupació pels avanços socials aconseguits fins ara. Existeixen temors justificats que l'arribada al poder de forces polítiques de dreta puga suposar una pèrdua de conquestes importants, com la llei trans, el salari mínim i la renda bàsica. Aquests avanços són pilars fonamentals per a la construcció d'una societat més inclusiva, igualitària i justa.
La llei trans, per exemple, representa un assoliment en la lluita pels drets de les persones transgènere. Aquesta llei busca garantir el reconeixement i el respecte de la identitat de gènere autopercebuda, així com la protecció dels drets de les persones trans en tots els àmbits de la vida. La seua implementació representa un avanç cap a una societat més inclusiva i respectuosa de la diversitat de gènere, llei que ja estava en marxa en el País Valencià gràcies a les polítiques valentes de Mónica Oltra i Compromís.
El salari mínim, per part seua, és una eina clau per a combatre la desigualtat i garantir una remuneració justa als treballadors i treballadores. Un augment del salari mínim contribueix a reduir la bretxa salarial i millorar les condicions de vida dels treballadors i treballadores i les seues famílies. A més, impulsa la demanda interna i el creixement econòmic, generant un cercle virtuós per a la societat en el seu conjunt.
La renda bàsica és una altra mesura que busca assegurar un nivell mínim d'ingressos per a totes les persones, amb l'objectiu de combatre la pobresa i garantir una vida digna. Aquesta política social pretén oferir una xarxa de seguretat a aquells que es troben en situacions de major vulnerabilitat, proporcionant-los els recursos necessaris per a cobrir les seues necessitats bàsiques. Política que ja va implantar el govern del Botànic anys abans que el govern central.
No obstant això, l'arribada al poder de forces polítiques de dreta pot posar en risc aquests avanços socials. L'orientació ideològica de la dreta sol estar més centrada en l'economia de mercat i en la reducció de la despesa pública, la qual cosa pot dificultar la implementació i el manteniment de polítiques socials progressistes. La prioritat donada a l'austeritat i a la reducció del dèficit pot portar a retallades en el pressupost destinat a programes socials, la qual cosa afectaria negativament els més vulnerables.
És important recordar que els avanços socials no són mers capritxos ideològics, sinó mesures necessàries per a construir una societat més equitativa i justa. Aquestes polítiques han sorgit com a resposta a les demandes de la ciutadania i han sigut impulsades per moviments socials i col·lectius que han lluitat per la igualtat i la dignitat de totes les persones.
En conclusió, és comprensible la preocupació per la possible pèrdua d'avanços socials davant un triomf de la dreta política. La implementació de lleis trans, l'augment del salari mínim i la renda bàsica representen avanços significatius cap a una societat més inclusiva i justa. És fonamental estar atents i exigir als nostres representants polítics que defensen i mantinguen aquests assoliments, perquè la seua preservació és crucial per al benestar i la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes.
