Dia del llibre valencià 2024

El Dia del Llibre Valencià, celebrat el 20 de novembre, és una data significativa per a la cultura i la literatura valenciana. Instituït per la Generalitat Valenciana l'any 2000, aquest dia commemora la publicació de la primera edició del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell el 1490. Aquesta obra és considerada una de les novel·les més importants de la literatura medieval i un pilar fonamental de la identitat literària valenciana.

La celebració del Dia del Llibre Valencià té com a objectiu principal promocionar la literatura en valencià i donar a conéixer les persones autores i les obres que han contribuït a enriquir el patrimoni cultural del País Valencià. 

Aquesta efemèride no només busca recordar el passat gloriós de la literatura valenciana, sinó també fomentar la lectura i la producció literària en la nostra llengua en l'actualitat.

Un dels reptes més grans és aconseguir que aquesta celebració arribe a tots els sectors de la societat, especialment als més joves. Les escoles, biblioteques i institucions culturals juguen un paper clau en aquest sentit, organitzant activitats que promoguen la lectura i el coneixement de la literatura valenciana. Per exemple, l'Agència de Promoció del Valencià d'Algemesí ha impulsat campanyes perquè les persones ciutadanes compartisquen els seus llibres preferits en valencià a través de les xarxes socials.

Però la dotació econòmica dels gabinets de promoció del valencià, com els AVIVA, és essencial per garantir la continuïtat i l'eficàcia de les seues activitats. Aquests gabinets tenen un paper fonamental en la normalització lingüística i la promoció de l'ús del valencià en l'àmbit local. Una de les seues funcions clau és l'edició de llibres en valencià, una tasca que requereix recursos econòmics significatius.

L'edició de llibres en valencià per part dels ajuntaments no només contribueix a l'enriquiment del patrimoni cultural local, sinó que també fomenta la lectura i l'ús de la llengua entre la ciutadania. Els llibres editats en valencià poden abastar una àmplia varietat de gèneres i temàtiques, des de la literatura infantil i juvenil fins a la divulgació científica i les obres de creació literària. Aquesta diversitat és crucial per arribar a tots els segments de la població i per promoure una cultura lectora en valencià.

A més, una bona dotació econòmica permet als gabinets de promoció del valencià col·laborar amb escriptores i escriptors locals, il·lustradores i il·lustradors, i altres professionals del sector editorial. Aquesta col·laboració no només enriqueix el teixit cultural local, sinó que també crea oportunitats laborals i fomenta el desenvolupament de la indústria editorial en valencià. Així, es contribueix a la creació d'un ecosistema cultural sostenible i dinàmic.

També és important destacar que la dotació econòmica adequada facilita la distribució i la difusió dels llibres editats en valencià. Els ajuntaments poden organitzar presentacions de llibres, fires del llibre, i altres esdeveniments culturals que promoguen la lectura i l'ús del valencià. A més, poden assegurar que els llibres arriben a les biblioteques, escoles i altres institucions públiques, ampliant així l'accés de la ciutadania a la literatura en valencià.

Dotar econòmicament els gabinets de promoció del valencià és una inversió en el futur de la nostra llengua i cultura. Permet garantir la continuïtat de les activitats de promoció lingüística, fomentar la lectura i l'ús del valencià, i contribuir al desenvolupament d'un sector editorial vibrant i sostenible. 

És una aposta per la preservació i la difusió del nostre patrimoni cultural, i per la cohesió social i la identitat col·lectiva del País Valencià.

A més, és important destacar la necessitat de reivindicar i visibilitzar les persones autores contemporànies que escriuen en valencià. La literatura valenciana no és només patrimoni del passat, sinó una realitat viva i dinàmica que continua creixent i evolucionant. Persones autores com Vicent Andrés Estellés, Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster han deixat una empremta profunda, però també és crucial donar suport a les noves escriptores i escriptors que aporten noves perspectives i veus a la nostra literatura.

El Dia del Llibre Valencià és una oportunitat per a reflexionar sobre la riquesa de la nostra tradició literària i per a impulsar el futur de la literatura en valencià. És un dia per a celebrar, però també per a comprometre'ns amb la promoció i la difusió de la nostra llengua i cultura.

Aquest 2024 arriba en un context especialment difícil per a moltes editorials valencianes, que s'han vist greument afectades per la DANA que va colpejar la regió recentment. Aquesta tempesta ha causat danys significatius a les instal·lacions, equipaments i estocs de llibres, amb pèrdues estimades en més de cinc milions d'euros.

Segons l'Associació d'Editorials del País Valencià (AEPV), almenys 34 editorials han patit danys, amb la pèrdua d'un milió d'exemplars de llibres. Aquesta situació ha generat una gran preocupació entre les persones editores, que ara s'enfronten al repte de recuperar-se i continuar amb la seua activitat. La falta d'estoc i les dificultats en la cadena de distribució són alguns dels problemes més urgents que han de resoldre.

Malgrat aquestes adversitats, el Dia del Llibre Valencià es manté com una celebració essencial per a la cultura i la literatura de la regió. Aquest any, les activitats programades inclouen lectures públiques, presentacions de llibres i xerrades amb persones autores i traductores, amb l'objectiu de continuar fomentant la lectura i la producció literària en valencià. La Universitat Jaume I, per exemple, ha organitzat una sèrie d'esdeveniments per commemorar aquesta data, incloent-hi una campanya per promoure la compra de llibres en valencià.

A més, la solidaritat dels valencians i valencianes ha estat notable. Moltes persones i institucions han ofert el seu suport a les editorials afectades, demostrant que la cultura i la literatura són valors fonamentals que uneixen la societat valenciana. Aquest esperit de col·laboració és crucial per ajudar les editorials a superar aquesta crisi i garantir que puguen continuar contribuint al patrimoni cultural valencià.

El Dia del Llibre Valencià de 2024 no només serà una ocasió per celebrar la riquesa de la nostra literatura, sinó també per mostrar la resiliència i la determinació de la industria literària valenciana davant les adversitats. És un moment per recordar la importància de la cultura i la llengua, i per reafirmar el nostre compromís amb la seua promoció i difusió.

llegir més

Voluntàries

En aquests dies tan especials, és imprescindible reconéixer la tasca incommensurable de les voluntàries i voluntaris de Sagunt. La seua dedicació i esforç han estat fonamentals per repartir tot allò que els veïns i veïnes han donat amb tanta generositat.

Cada paquet lliurat, cada somriure compartit, i cada moment dedicat a ajudar els altres reflecteix el veritable esperit de comunitat i solidaritat que defineix Sagunt. Sense ells, aquesta tasca no hauria estat possible. Han demostrat que, junts, poden superar qualsevol repte i fer que la seua ciutat siga un lloc millor per a tothom.

La bona organització ha estat clau per assegurar que cada donació arribés a les mans adequades de manera eficient i ràpida. L'esperit de la solidaritat ha impregnat cada racó de la ciutat, creant un ambient d'unió i suport mutu que fa sentir orgullosos a tots els seus habitants. Aquest esforç col·lectiu és un símbol d'orgull per a tots i totes.

En moments com aquests, la solidaritat esdevé més important que mai. Mentre el govern autonòmic ha estat marejant en lloc d'ajudar, la comunitat ha demostrat que la força de la gent és imparable. La solidaritat no només cobreix les necessitats immediates, sinó que també construeix ponts de confiança i esperança per al futur. És en aquests actes de generositat i suport mutu on es veu la veritable essència de la nostra societat.

A més, aquesta situació ha demostrat que el País Valencià sempre reneix de les seues cendres, com diu la Malaguenya de Barxeta. Aquesta capacitat de ressorgir amb força i determinació és una característica que ens defineix com a poble i que ens fa sentir profundament orgullosos de les nostres arrels i de la nostra gent. El poble salva el poble, i aquesta és la nostra força més gran.

És necessari reflexionar sobre per què ha ocorregut aquesta situació i com es pot solucionar. Hem de preguntar-nos què ha fallat en les institucions i quines mesures es poden prendre per evitar que es repetisca. Només així podrem construir una societat més justa i solidària, on la responsabilitat i el compromís de tots els actors, tant públics com privats, asseguren el benestar de la comunitat.

Com diu la frase, "La solidaritat és la tendresa dels pobles". Aquesta tendresa es manifesta en cada gest d'ajuda, en cada mà estesa, en cada somriure compartit. És la solidaritat la que ens uneix i ens fa forts, la que ens permet superar les adversitats i construir un futur millor per a tots. És aquesta tendresa la que ens recorda que, en el fons, tots som part d'una mateixa humanitat, capaç de grans coses quan treballem junts.

Gràcies a la seua entrega, paciència i humanitat, són un exemple brillant del que significa ser part d'una comunitat unida i compromesa. El seu treball no passa desapercebut i és profundament apreciat per tots nosaltres.

llegir més

Setze anys, Llueca, setze

Ja han passat setze anys des que Emilio Llueca va morir. Era un 13 de novembre de 2008 i molts oients d'Onda Cero es despertaven amb Palmira Benajas explicant la notícia i els diaris recollien la notícia els dies posteriors amb la “consternació a la comarca per la mort d'Emilio Llueca” era el titular triat per la delegació de Levante-EMV al Camp de Morvedre. Aquell any també hi havia la delegació de Las Provincias, que va obrir edició amb “Llueca escriu la seua última pàgina”. I El Económico avançava que “Emilio Llueca serà nomenat Fill Adoptiu de Sagunt i donarà nom al nou pont”.

Les mostres de condol es van succeir durant tot el dia i els dies posteriors a la defunció.“Era una persona molt estimada i respectada per tots”. Aquesta era una de les frases que més es van sentir. L'alcalde de Sagunt en aquell moment, Alfredo Castelló, assenyalava que la seua marxa “és una pèrdua molt gran per a la ciutat. Ha estat una persona extraordinària i una persona que, tot i que no era el cronista oficial de Sagunt, sí que ho era de facto, i jo ho considerava així (…) És una llàstima que gent així com ell se'n vaja, tot i que segur que on estiga ara, estarà molt ben custodiat”. El grup municipal socialista també mostrava “el seu més sentit condol a la família” i ressaltava “la pèrdua irreparable d'un home bo que ha deixat una gran empremta a la nostra ciutat i al qual sempre tindrem a la nostra memòria col·lectiva”, així com els grups municipals de Compromís que va sol·licitar per al pròxim ple que li siga concedit un carrer, així com el nomenament d'un títol pòstum. “Es tindrà en consideració aquell més rellevant per al càrrec que va arribar a ocupar com a personatge de la comarca”, va explicar l'actual alcalde de Sagunt Quico Fernández i Esquerra Unida de Sagunt on Francisco Aguilar, destacava la tremenda accessibilitat de Llueca, “quan veia que les coses no anaven bé, patia, perquè estimava aquesta ciutat”.

Als mitjans també es destacava la visita de nombroses personalitats, representants, familiars, veïns i amics que van voler dir adeu a aquest saguntí originari de Quartell, prolífic autor i encés entusiasta de tot el vinculat amb la terra que el va veure néixer. Ho testifiquen les seues prop de 50 publicacions sobre la història del Camp de Morvedre i tots els seus treballs d'investigació que queden ja com a bell record i reconeixement de la brillant trajectòria vital, personal i professional d'Emilio Llueca. Llueca va ser cronista de Benifairó de les Valls, Benavites i Quartell i un enèrgic defensor de la cultura, el patrimoni i la història saguntina, a més de fundador de l'Arxiu Llueca-Juesas d’Imatges de Sagunt. Un llegat que perdurarà ja per sempre.Com era en persona l'historiador, cronista i investigador Emilio LluecaMolts coneixen la faceta professional d'aquest saguntí, però desconeixen la proximitat, el companyonia i la bona disposició d'aquest cronista incansable. Mostra d'això va ser l'homenatge des del món de les falles, i en concret, la falla El Mocador, que va organitzar un acte en què van participar representants de les comissions en què col·laborava, El Mocador, Eduardo Merello i La Palmera, així com representants de la vida social i altres persones que coneixien de prop aquest professional que molts han definit, sobretot, com una “bona persona”.

Però no només els mitjans i associacions van escriure i recordar el cronista, també els seus familiars als seus blogs van voler donar la seua visió i aportar el seu gra de sorra. El seu nebot Amadeo Llueca explicava: “he conegut molt poques persones amb la seua capacitat de treball i cap que estimés tant el seu poble, Sagunt. És el seu poble perquè ho sentia així i perquè és el mateix poble, el que l'ha acabat reconeixent i adoptant amb tots els honors. Hem de recordar que poc després de la seua mort, per unanimitat de totes les forces polítiques municipals (encara que semble mentida en aquest poble, on els diferents partits no es posen d'acord gairebé mai en gairebé res), va ser inaugurat un pont amb el seu nom. Ell ho va aconseguir.”Però no només Sagunt li va fer un homenatge, uns mesos després de la defunció, Quartell li va concedir la Medalla de la Ciutat, i aquí Palmira Benajas va destacar “la seua important tasca com a cronista.

Emilio va néixer a Quartell i malgrat viure a Sagunt, exercia de quarteller. Continuem trobant-lo a faltar” i Benajas va recordar la figura de l'historiador, no només en la seua faceta professional sinó també la personal, “sempre que li demanaves ajuda allà estava”.José Luis Lozano, cap de protocol de l'Ajuntament de Sagunt, va escriure: “Sempre és molt dolorosa la pèrdua d'un familiar, d'un amic i sobretot quan t'ha inspirat, transmés i contagiat la seua habitual vitalitat, el seu entusiasme i el seu amor per Sagunt i la comarca. És difícil explicar el sentiment que ens ha embargat la seua mort, tot i que tots els que, com jo, han tingut el privilegi de conéixer i compartir moltes experiències m'entendran i per a ells no seran necessàries aquestes línies.”

El seu llegat

Emilio Llueca Úbeda inicia, a finals dels anys seixanta, el que seria l'Arxiu del cronista. Compila i classifica tota mena de material documental, en principi de les localitats de Vall de Segó i de la mateixa ciutat de Sagunt, on resideix el creador del fons documental des de 1963. Més tard es planteja la necessitat de recuperar els documents, tant escrits com gràfics de la ciutat de Sagunt i de la resta del Camp de Morvedre que va trobant en botigues d'antiguitats i rastres valencians i en els seus freqüents viatges professionals, on visita i busca les existències en llibreries de segona mà, mercats i botigues d'antiguitats sobretot a París, Hamburg, Londres, Florència i Amsterdam.El fons documental passarà a formar part del mateix Arxiu iniciat com a resultat del seu treball d'investigació com a cronista des de 1971, en ser nomenat cronista oficial de Benifairó de les Valls. L'Arxiu del cronista oficial de Benifairó de les Valls, Benavites i Quartell es consolida, passant a denominar-se Arxiu Llueca-Juesas d’Imatges de Sagunt, atés que a aquesta ciutat correspon més del 90 % de la documentació acumulada, i es posa a disposició dels estudiosos i investigadors a partir de 1976, quan la família adquireix aquest compromís social amb la ciutat i la seua comarca.

Quan s'inicia l'Arxiu, recollint tot allò que d'alguna manera tingués relació amb Sagunt o el seu entorn, el seu promotor no troba el suport oficial sol·licitat a l'Ajuntament de Sagunt i algunes institucions locals. La dedicació i l'esforç econòmic realitzat han donat com a resultat la formació d'un interessant fons a l'hora de documentar aspectes de la història de la ciutat de Sagunt i de la seua comarca. Documents (sobretot dels segles XVIII, XIX i XX), gravats, dibuixos, fotografies, mapes, plànols, targetes postals, retalls de diaris, publicacions de petit format, cartells, història postal, publicitat de la taronja, etiquetes de vins, licors, cromos, patrimoni, etc. són alguns dels materials que conformen l'Arxiu.

llegir més

Llibreries, editorials i la DANA

 Les llibreries han estat sempre un pilar fonamental de la cultura i la societat, oferint no només llibres, sinó també un espai per a la reflexió, el debat i la comunitat. No obstant això, en els darrers anys, aquest sector ha enfrontat nombrosos desafiaments que han posat a prova la seua resiliència i capacitat d'adaptació.

La crisi econòmica global ha tingut un impacte significatiu en el sector del llibre. Tot i que el 2021 va ser un any de rècords en facturació, amb un augment notable en llibres editats en paper a Catalunya, el 2022 va veure una desacceleració en les vendes a causa de la situació econòmica mundial. Aquesta tendència ha continuat el 2023, amb un creixement moderat en l'àmbit estatal. Les llibreries han recuperat part del terreny perdut davant el comerç electrònic durant la pandèmia, però encara enfronten dificultats significatives.

La recent DANA ha agreujat encara més la situació per a moltes llibreries, especialment al País Valencià. Les inundacions han causat danys devastadors, amb llibreries completament arrasades i milers d'exemplars destruïts. Llibreries com Somnis de Paper a Benetússer, Bufanúvols a Catarroja, i La Moixeranga a Paiporta han patit pèrdues significatives, tant en termes de estoc com d'infraestructura.

Les editorials situades a la zona 0 de la DANA també han patit greus conseqüències. Magatzems inundats, fons editorials perduts i problemes de distribució són només algunes de les dificultats que enfronten. Editorials com Andana han vist com gran part del seu stock ha quedat inutilitzat, afectant la seua capacitat de continuar operant. La solidaritat de la comunitat ha estat crucial, amb iniciatives per recaptar fons i suport per a la reconstrucció.

Davant d'aquesta situació, el sector del llibre ha demostrat una gran capacitat de resposta i solidaritat. El Gremi de Llibrers de València ha llançat una campanya de donatius per ajudar a reconstruir les llibreries i editorials afectades. Aquesta iniciativa no només busca recaptar fons, sinó també conscienciar la comunitat sobre la importància de les llibreries i editorials com a espais culturals essencials.

Malgrat els desafiaments, hi ha motius per a l'esperança. Les llibreries i editorials han demostrat una gran capacitat d'adaptació, recuperant part del seu espai en el mercat i reafirmant el seu paper com a agents culturals de primer ordre. A més, la resposta solidària de la comunitat i les iniciatives de suport poden ajudar a garantir la seua supervivència i prosperitat en el futur.

En conclusió, les llibreries i editorials enfronten un moment crític, però també una oportunitat per reinventar-se i reforçar el seu paper en la societat. La seua capacitat de resiliència i la solidaritat de la comunitat seran claus per superar els reptes actuals i futurs.

llegir més

Binomi: DANA i urbanisme

Avui celebrem el Dia Mundial de l'Urbanisme, una data que ens convida a reflexionar sobre la importància de la planificació urbana en les nostres vides. Aquesta commemoració va néixer el 1949 gràcies a la visió de l'enginyer Carlos María della Paolera, el primer catedràtic d'urbanisme a l'Argentina i exdirector de l'Institut d'Urbanisme de Buenos Aires. Della Paolera no només va proposar la creació d'aquest dia, sinó que també va dissenyar el símbol de l'urbanisme: un sol daurat sobre un fons blau i verd, representant els elements de la natura.

L'urbanisme és una disciplina essencial que s'encarrega de planificar dissenys i serveis per millorar la qualitat de vida dels habitants d'una ciutat. Perquè aquestes millores siguen efectives, és crucial la col·laboració de tots els ciutadans. Entre els objectius de l'urbanisme es troben augmentar el nombre de parcs i zones verdes, descongestionar àrees superpoblades, facilitar l'accés a serveis prioritaris com salut i educació, millorar la xarxa de transport, gestionar adequadament els residus i planificar el desenvolupament urbà amb un enfocament estètic i funcional.

En el marc de l'Agenda 2030 de l'ONU, l'Objectiu 11 busca aconseguir ciutats i comunitats sostenibles. Aquest objectiu no només pretén millorar les condicions de vida de qui viu en zones marginals, sinó també garantir un equilibri entre la vida moderna i el medi ambient. 

Les xifres són clares: el 55% de la població mundial viu en ciutats, que representen només el 3% de la superfície terrestre, però consumeixen entre el 60% i el 80% de l'energia elèctrica mundial i generen el 70% de les emissions de carboni. A més, les ciutats produeixen aproximadament el 80% del PIB global.

En aquest Dia Mundial de l'Urbanisme, és important recordar que tots podem contribuir a la millora de les nostres ciutats. Visitar el palau municipal o l'ajuntament per informar-nos sobre els projectes d'urbanisme a la nostra ciutat és un bon començament. També podem presentar peticions per millorar programes existents, com la creació de centres de recollida i reciclatge de materials plàstics.

En el context actual, vinculat a la DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) i la necessitat de executar obres hídriques per millorar la zona 0 de València, l'urbanisme juga un paper crucial. La planificació i execució d'infraestructures adequades poden mitigar els efectes de fenòmens meteorològics extrems i protegir les comunitats vulnerables. És fonamental que les autoritats i els ciutadans treballen junts per desenvolupar solucions sostenibles que no només aborden les necessitats immediates, sinó que també promoguen un desenvolupament urbà resilient i adaptat al canvi climàtic.

Si l'urbanisme s'hagués planificat adequadament des del principi, moltes de les conseqüències devastadores de la DANA podrien haver estat evitades. Una planificació urbana conscient hauria inclòs sistemes de drenatge eficients, zones verdes que absorbesquen l'excés d'aigua i infraestructures resistents a les inundacions. A més, una millor gestió del territori hauria previngut la construcció en zones de risc, protegint així les vides i les propietats dels ciutadans. Aquestes mesures no només haurien reduït els danys materials, sinó que també haurien minimitzat l'impacte emocional i econòmic sobre les comunitats afectades.

Per treballar per la recuperació de la zona afectada per la DANA, és imprescindible que es duguen a terme accions polítiques concretes i efectives. Les autoritats han de prioritzar la inversió en infraestructures resilients i sostenibles, assegurant-se que les noves construccions siguen capaces de resistir futurs fenòmens meteorològics extrems. A més, és essencial fomentar la participació ciutadana en la planificació urbana, garantint que les necessitats i preocupacions de la comunitat siguen escoltades i abordades.

També és crucial implementar polítiques de gestió de l'aigua que incloguen la creació de sistemes de drenatge eficients i la restauració de zones humides naturals que puguen actuar com a esponja durant les pluges intenses. La col·laboració entre diferents nivells de govern i sectors de la societat és fonamental per assegurar una resposta coordinada i efectiva.

El Dia Mundial de l'Urbanisme ens recorda la importància d'una planificació urbana conscient i col·laborativa. Seguim l'exemple de visionaris com Carlos María della Paolera i treballem junts per construir ciutats més sostenibles, inclusives i resilients. Només així podrem assegurar un futur millor per a tots.

llegir més