En temps de desafecció política, de centralismes que sovint ignoren la realitat dels territoris i d'una ciutadania cansada de promeses incomplides, la irrupció de Compromís-Front Valencià representa una oportunitat per a recuperar una idea senzilla però poderosa: ningú defensarà els interessos del poble valencià millor que els qui viuen ací, treballen ací i compartixen els problemes quotidians de la nostra gent. La nova candidatura naix amb la voluntat de sumar sensibilitats progressistes valencianes i portar una veu pròpia al Congrés dels Diputats.
Durant massa temps, els valencians hem assistit a una situació paradoxal. Som un dels territoris més dinàmics de l'Estat, aportem riquesa, cultura, agricultura, indústria i talent, però continuem patint mancances històriques que afecten directament la qualitat de vida de la ciutadania. Per això resulta especialment important que existisquen forces polítiques que situen el País Valencià al centre del debat i de les seues prioritats. Compromís-Front Valencià s'ha presentat precisament amb aquesta vocació: ser una candidatura feta des del territori, pensada des del territori i liderada des del territori.
La seua aparició no és casual. És la conseqüència d'anys de reivindicacions, de la necessitat de construir una alternativa pròpia i de la voluntat de moltes persones de disposar d'una representació que no depenga de despatxos allunyats de la realitat valenciana. Compromís, Podem, Esquerra Unida del País Valencià i Esquerra Republicana del País Valencià han sigut capaços de trobar un espai comú per a presentar-se conjuntament sota una marca compartida i amb un objectiu clar: donar força a una veu valenciana pròpia a Madrid.
Joan Baldoví ha sigut una de les persones que millor ha sintetitzat aquest sentiment. Amb la seua trajectòria política ha defensat reiteradament que les decisions que afecten el nostre poble han de prendre's pensant en les necessitats reals dels valencians i les valencianes. La seua aposta per una candidatura "100% valenciana" no és un simple eslògan electoral; és una declaració de principis que reivindica l'orgull de ser valencians i la necessitat de defensar els nostres interessos sense tuteles externes.
En els seus últims discursos ha insistit en una idea que compartisc plenament: el País Valencià necessita diputats i diputades compromesos amb la seua terra, persones capaces de defensar els nostres interessos siga qui siga qui governe. La política útil és aquella que posa les persones en el centre, que escolta les seues preocupacions i que treballa per donar respostes concretes als seus problemes.
Quan Baldoví parla d'una "revolta cívica" apel·la precisament a la mobilització democràtica, a la participació i a la convicció que la ciutadania encara pot canviar les coses amb el seu vot i amb el seu compromís. La seua crida a la "revolta de les dones i els homes bons, la revolta dels qui estimen esta terra i esta gent" és una invitació a recuperar l'autoestima col·lectiva i a creure que el futur es construïx des de la implicació de cadascuna de les persones que formen part d'aquesta societat.
Però aquest projecte va molt més enllà del valencianisme polític. També incorpora una agenda social clara i necessària. L'habitatge, la sanitat, l'educació, la lluita contra la precarietat laboral, la protecció del medi ambient i la defensa dels serveis públics formen part de les seues prioritats. En un moment en què moltes famílies tenen dificultats per arribar a final de mes i molts joves veuen impossible emancipar-se, resulta imprescindible defensar polítiques valentes que garantisquen drets i oportunitats per a tothom.
També compartisc la defensa que fan de la llengua i de la cultura pròpies. Les llengües són molt més que un instrument de comunicació. Són memòria, identitat, història i futur. Quan es defensa la llengua valenciana no es defensa només un patrimoni cultural; es defensa també la capacitat d'un poble de continuar expressant-se amb normalitat en la llengua que ha passat de generació en generació.
Precisament per això em sembla especialment important destacar una persona que simbolitza moltes de les virtuts que hauria de tindre la política. Parle d'Àgueda Micó, candidata de Compromís-Front Valencià al Congrés dels Diputats per València.
Per a mi, Àgueda és molt més que una candidata. És una amiga i també una responsable política amb qui he compartit espais, reflexions i moments d'intensitat política i humana. He tingut l'oportunitat de veure de prop la seua manera de treballar, el seu nivell d'exigència i la seua capacitat per afrontar situacions complexes sense perdre mai la serenitat. En un món polític massa sovint marcat per l'espectacle, el titular fàcil i la confrontació permanent, Àgueda representa una altra manera d'entendre el servei públic: amb humilitat, amb treball i amb coherència.
Una de les coses que més admire d'ella és que ha sabut estar sempre en el seu lloc. Pot semblar una frase simple, però amaga una enorme profunditat. Ha sabut estar en el seu lloc quan tocava dirigir, quan tocava negociar, quan tocava escoltar i quan tocava assumir responsabilitats. Ha sabut estar en primera línia quan era necessari i en segon pla quan allò important era que el projecte col·lectiu avançara. No totes les persones són capaces d'entendre que el protagonisme autèntic no està en eixir més en les fotografies, sinó en contribuir perquè les coses funcionen.
En política hi ha qui busca càrrecs i hi ha qui assumix responsabilitats. La diferència és enorme. Àgueda forma part del segon grup. Les responsabilitats no sempre són còmodes, ni populars, ni fàcils. Sovint impliquen prendre decisions complicades, gestionar discrepàncies i assumir costos personals. Però precisament és en eixos moments quan es mesura l'autèntica talla d'una persona. I ella ha demostrat una vegada i una altra que està preparada per afrontar els reptes amb rigor, responsabilitat i compromís.
També destacaria la seua capacitat per escoltar. En una societat en què tots volem parlar i pocs estan disposats a escoltar, ella manté la virtut d'atendre les opinions dels altres, fins i tot quan són diferents de les seues. Aquesta capacitat de diàleg és fonamental per a construir consensos, arribar a acords i fer avançar qualsevol projecte polític.
Per això em genera una emoció especial veure-la encapçalant aquesta candidatura. No perquè siga una amiga, sinó perquè conec la persona que hi ha darrere del càrrec. Conec la seua dedicació, el seu esforç quotidià i el seu compromís sincer amb el País Valencià. Sé que no entén la política com una carrera personal, sinó com una ferramenta per a millorar la vida de les persones.
Quan parle d'Àgueda també parle d'esperança. L'esperança que encara és possible fer política amb honestedat. L'esperança que encara és possible construir projectes col·lectius que posen les persones per davant dels egos. L'esperança que encara hi ha dirigents disposats a treballar cada dia amb responsabilitat i vocació de servei.
I crec sincerament que aquesta manera d'entendre la política és precisament el que necessita el País Valencià. Necessitem persones preparades, però també persones honestes. Necessitem persones amb idees, però també amb sensibilitat. Necessitem persones que siguen capaces de defensar les seues conviccions sense perdre el respecte cap als qui pensen diferent. Necessitem persones que estimen aquesta terra i que estiguen disposades a deixar-se la pell per ella.
El futur del País Valencià dependrà, en gran mesura, de la capacitat que tinguem per construir projectes amplis, inclusius i útils. Dependrà de la nostra capacitat per superar divisions estèrils i centrar-nos en allò que realment importa: millorar la vida de la gent, protegir els serveis públics, garantir oportunitats per als joves, defensar la nostra llengua i aconseguir una veu pròpia forta allà on es prenen les decisions.
Per tot això, considere que Compromís-Front Valencià representa una oportunitat positiva per al nostre país. Perquè combina valencianisme, progrés social, defensa dels serveis públics i una voluntat clara de situar els interessos valencians al centre de l'acció política.
I perquè compta amb persones com Joan Baldoví, que continua reivindicant una veu valenciana pròpia, i amb persones com Àgueda Micó, que representen el compromís, la responsabilitat i la convicció que la política encara pot ser una ferramenta útil per a transformar la realitat.
Al final, més enllà de sigles i de campanyes electorals, tot es resumix en una pregunta molt simple: qui volem que defense el País Valencià? Jo ho tinc clar. Necessitem persones que coneguen aquesta terra, que l'estimen, que la visquen cada dia i que siguen capaces de defensar-la amb fermesa, però també amb responsabilitat. Persones que no obliden d'on venen ni per a qui treballen. Persones que entenguen que la política només té sentit quan està al servei de la gent. I eixa és, precisament, la idea que hui representa el Front Valencià.
