Sinòpsi
En aquesta publicació fem un recorregut per la cultura popular de Sagunt, de gener a desembre —d’hivern a tardor—, començant per l’Adoració als Reis Mags passant per les falles, Sant Josep, i com a eix vertebrador les persones que fan la festa, destacant les festes d’interès turístic i les desenvolupades per les comunitats d’immigrants al municipi —aragonesos i andalusos.
Les festes patronals i les festes religioses en general han sigut una de les manifestacions culturals més importants al llarg de la història, i, en certa manera, encara ho continuen sent. Molt s'ha escrit sobre elles. No obstant açò, malgrat el seu caràcter religiós, la Teologia és incapaç d'explicar-les de manera satisfactòria, i ha sigut l'Antropologia social i cultural la que les ha explicat amb major encert i profunditat, a causa del seu caràcter popular. No obstant açò, aqueixa explicació antropològica continua sense explicar nombrosos aspectes de les festes religioses i patronals. El seu caràcter identitari, per exemple, no explica per què les festes religioses i patronals tenen molt major arrelament popular que altres símbols identitaris locals o nacionals, o per què continuen tenint tant d’arrelament popular en una societat majoritàriament laica. Tampoc explica per què els portants han de patir en portar sobre els seus muscles el pes dels passos de la Setmana Santa, ni per què eixos passos, i les imatges que sustenten, s'adornen amb tant de luxe i posseeixen tant de valor artístic, entre altres coses. Per a explicar tots eixos aspectes d'aquestes festes cal recórrer a la història. És el paral·lelisme entre els elements festius i els històrics i socials el que permet comprendre’n l’origen, el desenvolupament i les característiques peculiars, ja que aquest tipus de festes ha tingut una funció en la societat de cada període històric. El mètode hermenèutic està vigent, però els símbols festius s'interpreten ara tenint en compte el paral·lelisme que tenen amb els elements i institucions de la societat al llarg de la història. Els resultats d'aquest mètode són significatius i les conclusions, clares i clarificadores.
Cultura de la Comunitat Valenciana. La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península al llarg dels segles. A més de la història, la geografia i la presència del mar Mediterrani han contribuït significativament en la formació de la cultura actual.
Encara que hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les seues regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals al llarg de tot el territori. Aqueixes manifestacions han tingut reflex en tots els camps: les llengües i dialectes, la música, la gastronomia, les festes, etc.