La invisibilització dels municipis en Fitur: una estratègia del PP per amagar la diversitat turística

Com a secretari local de Compromís per Sagunt, vull expressar la meua profunda preocupació per la decisió del govern de la Generalitat Valenciana, liderat pel PP, de relegar els municipis sense marca pròpia a un segon pla en la fira turística Fitur. Aquesta decisió no només és un atac directe a la diversitat turística de la nostra comunitat, sinó també una mostra clara de la política caciquil que el PP està implementant.

En primer lloc, és important destacar que Fitur és una plataforma clau per a la promoció turística dels nostres municipis. La decisió de la Generalitat de deixar fora a ciutats com Sagunt, Cullera, Gandia i Altea, entre altres, és un intent deliberat d'invisibilitzar els municipis governats per partits diferents del PP. Aquesta estratègia no només perjudica els nostres municipis, sinó que també limita les oportunitats de promoció i desenvolupament turístic.

El govern del PP ha justificat aquesta decisió amb l'argument de la "professionalització" del certamen. No obstant això, aquesta justificació és una cortina de fum per amagar les veritables intencions polítiques darrere d'aquesta mesura. La realitat és que el PP està utilitzant Fitur com una eina per a afavorir els municipis que governa, deixant de banda aquells que no compten amb una marca pròpia.

Aquesta política de discriminació no només és injusta, sinó que també és contraproduent per al desenvolupament turístic de la Comunitat Valenciana. Els municipis que han estat relegats a un segon pla tenen molt a oferir en termes de patrimoni cultural, natural i gastronòmic. Invisibilitzar-los en una fira tan important com Fitur és una pèrdua d'oportunitats per a tota la comunitat.

Des de Compromís per Sagunt, hem estat treballant de manera constant per a promoure el turisme en el nostre municipi. Hem desenvolupat iniciatives per a millorar la infraestructura turística, hem col·laborat amb entitats locals per a potenciar el nostre patrimoni cultural i hem impulsat campanyes de promoció per a atraure visitants. La decisió del PP de deixar-nos fora de Fitur és un cop dur per a tots els esforços que hem realitzat.

A més, aquesta mesura arriba en un moment especialment delicat per a molts municipis que han patit les conseqüències de la DANA. En lloc de donar suport i visibilitat als municipis afectats, el govern del PP ha decidit marginar-los, demostrant una falta de sensibilitat i compromís amb les necessitats reals de la nostra comunitat.

És important recordar que el turisme no és només una qüestió de marques i grans ciutats. Els municipis més xicotets i els de l'interior també tenen un paper fonamental en la configuració de l'oferta turística de la Comunitat Valenciana. La diversitat és una de les nostres majors fortaleses, i invisibilitzar una part d'aquesta diversitat és un error greu.

Des de Compromís per Sagunt, continuarem lluitant per a garantir que tots els municipis tinguen les mateixes oportunitats de promoció i desenvolupament turístic. No permetrem que el PP utilitze Fitur com una eina de discriminació política. Exigim que es revertisca aquesta decisió i que es done a tots els municipis l'espai i la visibilitat que mereixen.

La decisió del govern del PP de relegar els municipis sense marca pròpia a un segon pla en Fitur és una mostra clara de la seua política caciquil i discriminatòria. Des de Compromís per Sagunt, continuarem treballant per a defensar els interessos dels nostres municipis i garantir que tots tinguen les mateixes oportunitats de promoció turística. No permetrem que el PP invisibilitze la diversitat i la riquesa de la nostra comunitat.

llegir més

La defensa dels serveis socials i públics: una necessitat urgent

En un context de precarietat laboral i desatenció institucional, la convocatòria de vaga en tots els centres de gestió indirecta del sistema de serveis socials de la Comunitat Valenciana és una crida a l'acció que no podem ignorar. Els serveis socials són un pilar fonamental per a la cohesió social i el benestar de la ciutadania, i la seua defensa ha de ser una prioritat per a qualsevol govern compromés amb els drets humans i la justícia social.

La situació actual dels centres socials gestionats indirectament per la Generalitat Valenciana és insostenible. Els contractes públics estan caducats, impedint l'actualització salarial dels professionals que treballen en condicions de precarietat. Aquesta situació no només afecta els treballadors, sinó també els usuaris dels serveis, que veuen minvada la qualitat de l'atenció que reben.

El govern de Carlos Mazón ha demostrat una manca de compromís amb els serveis socials públics, incomplint la normativa laboral i els acords interprofessionals que garanteixen unes condicions laborals dignes. Aquesta actitud no només és una falta de respecte cap als treballadors, sinó també cap a tota la ciutadania que depén d'aquests serveis.

Compromís ha defensat sempre la importància de mantenir i millorar els serveis públics, i en aquest cas, no és una excepció. La privatització dels serveis socials municipals, promoguda pel govern actual, és un atac directe a la qualitat i l'accessibilitat d'aquests serveis. La reducció de les ràtios de professionals és una mesura que només empitjora la situació, augmentant la càrrega de treball i disminuint la qualitat de l'atenció.

És imprescindible que la Generalitat Valenciana licite els contractes públics finalitzats i revise els mòduls econòmics de l'acció concertada per garantir que els treballadors del sector reben els salaris establerts en els acords interprofessionals. Aquesta és una mesura de justícia laboral que no pot esperar més.

A més, és necessari que el govern rectifique i revertisca la reducció normativa de les ràtios de personal en l'atenció a la dependència, garantint unes condicions dignes tant per als treballadors com per als usuaris dels serveis. La qualitat dels serveis socials no pot ser sacrificada en nom de l'austeritat o la privatització.

La convocatòria de vaga és una resposta legítima i necessària davant la inacció i la desatenció del govern. És una crida a la defensa dels drets laborals i socials, i una exigència de respecte i dignitat per a tots els professionals que treballen en el sector.

Compromís fa una crida a la ciutadania a donar suport a aquesta vaga i a defensar els serveis socials públics. La lluita per uns serveis socials de qualitat és una lluita per una societat més justa i equitativa. No podem permetre que els drets dels treballadors i dels usuaris dels serveis socials siguen trepitjats per la inacció i la desatenció institucional.

La defensa dels serveis socials i públics és una qüestió de justícia social i de drets humans. És una lluita que ens concerneix a tots i que requereix el compromís i la solidaritat de tota la societat. No podem permetre que els serveis socials siguen desmantellats o privatitzats. Hem de defensar-los amb fermesa i determinació.

llegir més

ODS 11.4: Protegir el patrimoni

El patrimoni històric de Sagunt és un veritable tresor, amb monuments tan emblemàtics com el Teatre Romà i el Castell. No obstant això, les actuacions recents posen de manifest una preocupant manca de compromís real per part de les autoritats. Una inversió de 300.000 € per a millorar l'accessibilitat als monuments és una acció positiva, però insuficient davant les necessitats reals d'aquests edificis històrics.

El projecte inclou la millora de les eixides d'emergència i altres elements de seguretat del Teatre Romà, així com de la pujada al Castell. Encara que aquests treballs són necessaris, crida l'atenció que les actuacions promeses des de fa anys encara estiguen pendents. Això deixa clar que hi ha una falta de seguiment i d'execució efectiva per part de les administracions.

La Generalitat ha reclamat la implementació d'un pla director per al Teatre Romà, com ja va anunciar el conseller Rovira. Aquest pla és imprescindible per garantir una gestió coherent i sostenible del patrimoni, però els retardaments constants fan dubtar de la veritable voluntat política darrere d'aquestes promeses.

El fet que es parle de "reunions molt pròximes" amb el ministeri i l'ajuntament per avançar en noves accions al Castell i el Teatre Romà no genera gaire confiança. Sembla que estem atrapats en una dinàmica de bones intencions i poques accions concretes. La ciutadania es mereix veure resultats tangibles i no només bones paraules.

Les declaracions d'harmonia entre l'ajuntament i la secretaria autonòmica de Cultura semblen més un intent de maquillatge polític que una veritable col·laboració eficaç. La realitat és que, malgrat el diferent color polític, no s'estan veient avenços significatius en la conservació del patrimoni.

El criticisme de l'alcalde quan no hi ha hagut avanços és un pas positiu, però no és suficient. La ciutadania espera accions decidides i resultats concrets, i no simples promeses de futures actuacions. La inversió municipal és important, però cal una coordinació real entre totes les administracions implicades per assolir els objectius marcats.

És evident que cal un canvi d'enfocament en la gestió del patrimoni de Sagunt. Les bones relacions polítiques han de traduir-se en accions concretes i efectives, amb un seguiment constant i una execució diligent dels projectes.

A més, és crucial que aquestes inversions no es queden en millores superficials. Els monuments històrics necessiten una atenció constant i un manteniment adequat per preservar el seu valor cultural i històric. La falta de compromís en aquest aspecte posa en risc el llegat patrimonial de Sagunt.

El patrimoni de Sagunt mereix un tractament més rigorós i efectiu. És hora que les autoritats deixen de banda les promeses buides i es comprometen amb accions concretes que asseguren la preservació i posada en valor d'aquests monuments tan importants per a la nostra història i cultura.

llegir més

Repensar les ciutats per a la ciutadania

Hui en dia, les ciutats han de ser espais on la ciutadania se senta còmoda i connectada amb el seu entorn. Això implica repensar la manera en què estructurem els nostres nuclis urbans, especialment els històrics, per convertir-los en emblemes culturals i espais habitables.

Els nuclis històrics d'una ciutat són la seva ànima. Representen el patrimoni, la història i la identitat de la ciutat. Convertir aquests espais en emblemes no només preserva la història, sinó que també atrau turisme i promou l'orgull cívic. Aquests llocs haurien de ser accessibles i atractius per a residents i visitants.

Una de les maneres més efectives de fer-ho és implementant carrers de plataforma única. Aquest tipus de carrers, on vianants i vehicles comparteixen l'espai sense voreres definides, promou una circulació més suau i segura. A més, les plataformes úniques fomenten la interacció social, ja que els espais es tornen més accessibles per a totes les persones, incloent aquelles amb mobilitat reduïda.

Els carrers de plataforma única també redueixen la velocitat dels vehicles, cosa que augmenta la seguretat. Quan els conductors perceben que estan en un espai compartit amb vianants, tendeixen a conduir amb més precaució. Això crea un entorn més tranquil i agradable per a viure i passejar.

A més, fer que els nuclis històrics siguen més habitables per a la ciutadania implica promoure el comerç local i els serveis comunitaris. Els negocis de proximitat enforteixen el teixit social i econòmic de la ciutat, creant una xarxa de suport entre residents i empreses locals.

També és crucial incloure zones verdes i espais públics en aquests nuclis. Els parcs i jardins no només milloren l'estètica urbana, sinó que també proporcionen espais per a l'oci, la recreació i la convivència. Això contribueix a la salut mental i física de la ciutadania.

Repensar les ciutats per a la ciutadania també significa invertir en transport públic eficient i sostenible. Un sistema de transport ben dissenyat redueix la dependència dels vehicles privats i disminueix la congestió i la contaminació. Això fa que la ciutat siga més accessible i saludable per a tothom.

Per aconseguir-ho, cal una col·laboració activa entre les administracions locals, els urbanistes, i la ciutadania. És fonamental escoltar les necessitats i desitjos dels residents per crear espais que reflectisquen les seves aspiracions i millorin la seva qualitat de vida.

Per tot açò, repensar les ciutats per a la ciutadania implica crear espais urbans habitables, segurs i atractius que preserven el nostre patrimoni i fomenten la cohesió social. Convertir els nuclis històrics en emblemes i implementar carrers de plataforma única són passos essencials en aquest camí cap a una ciutat més habitable per a tothom.

llegir més

Mares i pares,

Si vos trobeu en la tessitura de triar entre valencià i castellà per als vostres fills i filles, us he de dir una cosa: és important que tingueu tota la informació per a decidir amb criteri. La proposta de l'actual Conselleria d'Educació ha creat un embolic més ideològic que pedagògic, trencant el bon rotllo que hi havia entre la comunitat educativa, famílies i professorat. Però no us preocupeu, us anime a no rendir-vos i a fer la millor elecció possible. Després de tota una vida en participant com a estudiant, pare en la comunitat educativa, us puc dir que la millor opció és dir sí al valencià, per aprendre més coses i no tancar-vos portes.

El tema del valencià ha estat molt polititzat des del principi, amb gent que no li fa el pes i altres que sí. Però el que de veritat importa són els beneficis que els vostres fills i filles, com a estudiants valencians, podran gaudir ara i fàcilment, sinó també de gaudir d'una cultura rica i variada.

El 23 de novembre de 1983 es va aprovar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. En aquests 41 anys, sembla que no hem sigut capaços d'arribar a un acord estable i durador sobre la millor manera de fer complir aquesta llei i el que la Constitució i l'Estatut d'Autonomia diuen: protegir, enriquir i enfortir totes les llengües espanyoles. L'objectiu final de la LUEV era que totes les persones valencianes aconseguiren dominar les dues llengües, però el camí ha estat complicat.

La postura de la dreta valenciana, que ha criminalitzat la defensa del valencià, no ha ajudat mai a la convivència lingüística. La llengua és un tresor de totes les persones valencianes que hem de cuidar, independentment de la nostra ideologia i de la llengua que parlem a casa. 

Crear problemes al voltant de les llengües parlades en un territori és crear problemes de descohesió i divisió social. L'única manera de protegir una llengua és transmetre-la, i com a societat, és el sistema educatiu qui ho ha de fer amb les millors garanties d'èxit.

Els programes d'Incorporació Progressiva han fet ben poc per assegurar una bona competència a les àrees on predomina el valencià. Però els programes d'Ensenyament en Valencià i d'Immersió han funcionat de categoria, utilitzant la llengua minoritzada com a base. Aquestes metodologies actives mai han posat traves a l'aprenentatge i la competència en castellà, més bé al contrari.

Per què és important tindre dues llengües? Mireu, parlar més d'una llengua obri moltes portes. Per exemple, a l'hora de buscar feina, moltes empreses valoren molt la capacitat de parlar diverses llengües.

A més, si aneu a viatjar o a treballar a l'estranger, saber més d'una llengua vos serà molt útil. Penseu en els vostres fills i filles que, en un futur, podrien treballar a qualsevol lloc del món gràcies a les seues habilitats lingüístiques. També és més fàcil per a les persones bilingües aprendre altres llengües, ja que estan més habituades als processos d'aprenentatge lingüístic.

Un altre exemple és la riquesa cultural. Tindre accés a dues llengües vol dir tindre accés a dos mons culturals. Poden gaudir de la literatura, la música, el cinema i les tradicions de dos cultures diferents. Això enriquix la seua experiència vital i els fa més oberts i tolerants.

Per totes aquestes raons, crec que la millor tria és el valencià. És la millor opció, tant si és la llengua familiar com si no, per al futur dels nostres fills i filles i per al futur de la nostra societat.

llegir més