Més que una etiqueta, una oportunitat de futur
Durant dècades, Sagunt ha viscut entre dues ànimes. D'una banda, la industrial, que ha marcat la seua història contemporània i ha sigut motor econòmic per a milers de famílies. De l'altra, una riquesa ambiental, paisatgística i cultural que sovint ha quedat en un segon pla davant de les urgències del desenvolupament. Però potser ha arribat el moment de plantejar una pregunta amb ambició: podria el Camp de Morvedre aspirar a convertir-se en una Reserva de la Biosfera de la UNESCO?
La resposta ràpida és que sí, podria ser una candidatura viable. La resposta honesta és que estem encara molt lluny de tindre les condicions polítiques, socials i territorials necessàries per fer-la realitat. Una Reserva de la Biosfera no és un premi ni una medalla. És el reconeixement d'un territori que sap conciliar conservació ambiental, desenvolupament econòmic i participació ciutadana. La UNESCO les defineix com a espais on les comunitats aprenen a viure de manera sostenible amb el seu entorn.
I precisament ací és on apareix la gran contradicció.
Un territori extraordinari que sovint no es creu el que és
Pocs territoris valencians concentren en tan pocs quilòmetres una diversitat tan gran com el Camp de Morvedre. Disposem d'espais humits de valor internacional com la Marjal dels Moros, un litoral de gran importància ecològica, la desembocadura del Palància, zones agrícoles tradicionals i la connexió amb la Serra Calderona. Tot això es combina amb un patrimoni cultural excepcional encapçalat per Sagunt, una de les ciutats històriques més importants de la Mediterrània.
No obstant això, massa sovint hem assumit que el nostre futur passa únicament per acumular més polígons, més asfalt i més sòl urbanitzable. Com si la protecció dels valors naturals i el creixement econòmic foren incompatibles.
Les reserves de la biosfera modernes han demostrat justament el contrari: que el desenvolupament sostenible és possible quan existeixen planificació, consens i una visió compartida.
El principal obstacle no és ambiental
Quan es parla de possibles figures de protecció, apareixen immediatament les veus que alerten sobre limitacions, prohibicions o barreres al creixement. Però la realitat és que el principal obstacle no es troba en el medi natural.
El gran problema és la falta d'una estratègia territorial comuna.
Els municipis del Camp de Morvedre continuen funcionant massa sovint com a illes administratives. Cadascun defensa els seus interessos particulars mentre desapareixen oportunitats que només podrien aprofitar-se des de la cooperació.
Una candidatura a Reserva de la Biosfera obligaria a crear una governança compartida, una taula de treball estable i una planificació que anara molt més enllà dels períodes electorals. La UNESCO exigeix precisament aquest tipus d'enfocament integrador i participatiu.
I és ací on cal ser crítics.
Moltes administracions locals continuen parlant de sostenibilitat mentre aproven projectes sense una reflexió global sobre el model territorial. Es planten arbres per fer-se una fotografia i es presenten campanyes ambientals puntuals mentre es mantenen dinàmiques que fragmenten els ecosistemes o deterioren el paisatge.
La mar com a gran protagonista
Una candidatura moderna no podria limitar-se a un espai terrestre.
La tendència internacional apunta cap a la integració dels ecosistemes marins i costaners dins de les reserves de la biosfera. En el cas de Sagunt, això suposaria donar protagonisme al litoral, als alguers marins, a les platges i a la recuperació ecològica de la desembocadura del Palància.
Durant massa anys hem contemplat la mar únicament des de la perspectiva econòmica o turística. Però la mar és patrimoni, biodiversitat i identitat.
Protegir-la millor no significa impedir-ne l'ús. Significa garantir que les generacions futures continuen gaudint-ne.
## Una oportunitat per canviar el relat
Sagunt acostuma a aparéixer als titulars vinculada a polèmiques urbanístiques, reivindicacions industrials o conflictes polítics. Una candidatura a Reserva de la Biosfera permetria construir un relat diferent.
Un relat que connectara la ciutat romana amb la marjal.
Que unira patrimoni històric i patrimoni natural.
Que relacionara innovació industrial amb sostenibilitat.
Que demostrara que no cal triar entre ocupació i medi ambient.
Les reserves de la biosfera funcionen també com a laboratoris de recerca, educació i innovació territorial. Són espais de prestigi internacional que poden atraure talent, projectes europeus i noves oportunitats econòmiques.
El risc de no fer res
La pregunta real no és si podem aspirar a una Reserva de la Biosfera.
La pregunta és què passarà si continuem sense una visió estratègica compartida.
La pressió urbanística continuarà creixent.
Els efectes del canvi climàtic afectaran cada vegada més la costa.
La pèrdua de biodiversitat continuarà avançant.
I les noves generacions heretaran un territori menys ric i menys resilient.
No actuar també és una decisió. I probablement és la més irresponsable de totes.
Una ambició que ens mereixem
Potser la candidatura no arribarà demà. Potser requerirà anys de treball tècnic, participació ciutadana i consens institucional. Les reserves de la biosfera no es creen amb una moció municipal ni amb una campanya de màrqueting; necessiten una construcció lenta i rigorosa.
Però això no significa que no hàgem de començar a caminar.
El Camp de Morvedre té prou valor natural, cultural i humà per aspirar a molt més del que sovint imagina. Té mar, muntanya, agricultura, indústria, patrimoni i una identitat pròpia reconeguda per la seua gent.
Allò que falta no és territori.
Allò que falta és creure en ell.
I si alguna cosa necessita Sagunt en el segle XXI és abandonar el complex de ciutat perifèrica i començar a pensar-se com allò que realment és: un territori mediterrani singular que podria convertir-se en un referent de sostenibilitat, convivència entre natura i activitat humana i orgull col·lectiu.
No sabem si la UNESCO acabarà reconeixent algun dia el Camp de Morvedre com a Reserva de la Biosfera.
Però el simple fet de plantejar-nos-ho ja ens obliga a formular una pregunta molt més important: quin territori volem ser d'ací a cinquanta anys?
Eixa és, en realitat, la candidatura que ens estem jugant.
